...i 5 ampolles de whisky

Si vostè té un moment, lamento fer-me pesada, però ja hi tornem a ser: el jutjat de Tudela arxiva la causa per la venda d’una nena, que els mateixos pares reconeixen.

Parlem d’una noieta de 14 anys que cohabita amb vostè i amb mi en aquest segle XXI tan refotudament neurastènic, abrupte i colltort. El segle de la comunicació, de l’slow, de la vida interior i sí, el segle en què encara es venen nenes per 5.000 euros i 5 punyeteres ampolles de whisky. Ole tú.

Tot això peta perquè en algun moment de la dramàtica vida d’aquesta criatura la troben a les Borges pidolant pel carrer. Llavors comença el correm-hi tots. Total per res. Tard. Sempre tard i malament.

Tant el pare com la mare –què vol que li digui, no fem selecció de personal per triar pares– reconeixen la venda per emparellar-la amb un jove gitano romanès. Aquesta vergonya monumental arriba al jutge i com que la criatura –que no deu estar ni amenaçada ni atemorida, oi?– diu que ningú l’obliga a casar-se ni a pidolar pel carrer, el jutjat arxiva la causa i aixeca qualsevol mesura de protecció activada per protegir la nena. Orejas y rabo per a vostè, senyoria. En resum, aquí estem esperant que algú expliqui a què diantre juguem mentre ens passa per davant del morros, un cop més, un cas de violència contra les dones, una nena, d’agressió sexual, de tràfic d’éssers humans, de matrimoni forçós, d’explotació laboral i de mendicitat. Que diu que busquen més indicis, ara, per “actuar amb contundència”. Va, home, va! La ràbia se suma a tantes altres situacions que, per molt que se segueixi escrupolosament el que dicta la llei, no entenem ni, si m’ho permet, ens ha de donar la gana entendre.

I a partir d’aquí el de sempre, que si és provisional, que la fiscalia tanca, que si recorre, un jutjat que s’inhibeix, l’administració anuncia, els serveis socials aturats entre panorames judicials descabestrats... I la vida continua, mentre esperem la propera rebolcada. Demà ens prendrem el magnesi, com sempre, per dormir tranquil·les. I que no falti l’espirulina, el te matxa, l’exercici de força i la meditació, que la cosa està a fluir, tu. A cagar a la via! Som un fracàs de sistema i de societat. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.