L’equació de la fi del món
Si vostè té un moment, acompanyi’m a parlar amb l’estimat 2026. L’agafo amb ganes i, si tot va bé, avui seré lluny de casa, però amb els de casa, que és la millor manera de començar una anyada que, com totes, no sabem mai com acabarà. El 2025 no em va agradar, entre molts altres motius, perquè es va emportar la meva amiga Ru i això no l’hi perdonaré mai. També perquè els anys acabats amb 5 no m’acaben de fer el pes, per sistema. Per tant, l’any de la serp, ja se’n pot anar directe al cau, perquè també vaig demanar als Reis d’Orient que portessin carbó als maltractadors, però tampoc em van fer cas. He de fer més bondat.
Que el primer divendres de l’any caigui en dia 2 té la seva cosa: només falten 363 dies per acabar-lo. Ho tenim a tocar! I m’ha cridat l’atenció llegir que un 2 de gener fos la data triada per Joanot Martorell per començar a redactar Tirant lo Blanc, LA NOSTRA novel·la de cavalleries!
El que em preocupa una mica també, estimat 2026, és que no perdo de vista que un científic va vaticinar que la fi del món serà enguany. No sé si m’acaba d’anar bé, sap? A més, com es pot acabar el món si tinc llaunes de tonyina que caduquen el 2028? Impossible!
La teoria del “s’ha acabat el bròquil” la sostenia Heinz von Foerster –un nom de maionesa, no ajuda; comprenc– reconegut científic i filòsof austroamericà que el 1960 va determinar que la data del tururut viola era el 13 de novembre de l’any en curs. Per què? Doncs perquè va desenvolupar la doomsday equiation, és a dir l’equació de la fi del món, en base al model de creixement de la població. Von Foerster va justificar que enguany seríem tanta gentada de gent que la humanitat col·lapsaria. També llegeixo que va clavar la projecció per al segle XX, però sembla que al XXI la cosa ha frenat.
Fet i debatut, la teoria es va quedar en anècdota, però va fomentar el debat sobre el futur de la humanitat... No tinc la sensació que hagi servit de massa, però potser sí que anem entenent que la suma de ciència i humanitats és el maridatge perfecte per encarar qualsevol repte nou. Posem que el repte es digui 2026. Feliç any, amiga, amic. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
