Fluïm?

Si vostè té un moment, amiga, amic, està clar que vivim temps de fluir. El meu fill gran, que és un element que la ciència algun dia estudiarà, sempre ho acaba tot amb el “mama, ja veurem, ho fluiré”. Aquesta afirmació té tots els vessants possibles. O bé pot voler dir que no té ni punyetera idea de què acabarà fent. O bé està dient, sense dir-t’ho, que arribarà tard i que tu faràs uns morros com d’aquí al tossal de Moradilla. O potser t’està dient que ho té tot controlat en temps i forma i et deixarà estabornida de la impressió. Fluir és una cosa fluida, com el nom indica.

Fluïm-ho, doncs. Segons el DIEC és un verb intransitiu en relació directa amb “un líquid” i que, per extensió, també usem per explicar que les paraules flueixen. Llegeixo que fins i tot hem matat el terme rajar perquè fluir ens sembla més literari, més fi, més encarat a la necessitat de dir les mateixes coses de sempre, tot aconseguint que, sovint, no hi hagi manera d’entendre-les.

Avui en dia, o flueixes les coses o no ets ningú.

Segurament tanta fluïdesa té molt a veure amb aquesta idea que som una societat líquida. És a dir, que vivim un moment i habitem un món que està en constant moviment. Una existència, la nostra, en què l’única cosa clara i segura és que tot el que avui sembla inamovible, demà pot girar completament. Va ser Zygmunt Bauman qui va aplicar la metàfora líquida a gairebé tot el que ens envolta: política, art, educació, relacions amoroses... És curiosa aquesta manera de mirar el món, perquè entre moltes altres consideracions ens permet aplicar el meu admirat “mode medusa”. No cal que ens encaparrem en res concret i menys si és material, perquè canviarà.

La paranoia arriba quan ja et veus meduseta fluint corrent avall i, de cop, et diuen que no, que de líquid res, que la visió ja es descriu en termes d’hipòtesi gasosa. És la cultura snack de Marshall Berman que s’explica a través de milions i milions de molècules esbojarrades i neguitoses que es projecten en forma gasificada, xoquen i reboten entre elles i ja el tens: el caos. Fluir era bonic. Ser com un pet, no tant. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.