No et refiïs ni de ta mare

Si vostè té un moment, no sé si compartim la sensació de ser en un moment en què moltes de les coses que veiem −no parlo dels coneguts i saludats mentiders de tota la vida− són falses. Per exemple, costa refiar-se de les imatges de les múltiples guerres que ens envolten, perquè el risc que siguin manipulades és alt. Això de les fake news −que si no fóssim tan esnobs podríem anomenar, ras i curt, com a notícies falses− està arribant a uns nivells que fan feredat. Llegeixo que més del 40% de la ciutadania espanyola és totalment incapaç d’identificar-les i aquí les eines IA, que ens fan tanta gràcia, perquè ens permeten fer coses curioses, hi té molt paper. Mentides, boles, farses, falòrnies, fraus, enganyifes, rumors... Un camp semàntic per dir que tot és sospitós de no ser veritat i que som tremendament vulnerables. Estratègies noves per polaritzar-nos socialment, alterar-nos, perquè agafem pors innecessàries, per desenvolupar necessitats irracionals de protecció i perquè, al final, es posi en risc el valuós i preciós criteri de cadascú. Una notícia falsa corre set vegades més ràpid que una veritat i això és bastant culpa nostra, seva i meva, sí. La veritat moltes vegades es mou en els termes d’allò tant bandejat, però tan imprescindible, que coneixement com normalitat. En canvi, en una notícia falsa hi sol haver molt rock&roll i ens posa, ens estimula. En aquest punt és quan la fem córrer com la pólvora. Res no està al marge de les fake: la política en primer terme, però també els avenços científics, els moviments socials, el canvi climàtic, les imatges i ara també les veus que escoltem. Quan els meus fills eren petits jugàvem. Jo els deia “viiiine als braços de la mama!” Quan es llençaven, m’apartava un pelet i els deia “no et refiïs ni de ta mare”. Van aprendre ràpid i l’hem rigut molt aquesta anada d’olla de mala mare de manual, però en aquells temps −sembles Matusalem, ara, Martí!− sense tantes tecnologies, sense xarxes socials i trolls anònims, bots i netbots, sense IA i amb un món una miiica més en calma, res no ens feia pensar que arribaríem a ser tan manipulables. Per tant, busqui sempre fonts oficials. No, home! Fonts per beure no! Les altres, carai! Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.