Juliol de cinc setmanes!
Si vostè té un moment, ja està bé, eh! Cinc setmanes aquest mes de juliol, eh! Cinc setmanes llargues com un dia sense pa! Cinc setmanes que fan que el mes d’agost estigui més lluny que mai! Però què s’han pensat!? No m’agraden els mesos de cinc setmanes, sap? Si convenim que les setmanes són de 7 dies, els anys de 12 mesos i els mesos de 4 setmanes, reclamem!
Tot plegat, ens porta a parlar del temps. Ai, el temps. A vegades veloç, altres refotudament lent. Semblaria que passa a poc a poc quan som menuts i que s’accelera quan ens anem fent grans. Una gran veritat aquesta. La meva mare compta el pas del temps amb el topall de la Comunió –m’ha sortit l’arrel de secà profund, ara, ves–. Ella diu ben convençuda que “a partir de la comunió” els anys passen a una velocitat imprevista i de cop ja en tens 30 −Trenta! Qui els arramblés! El temps també marca el ritme quan vas curt de calers. La sensació la tenim sovint: els dies i els anys passen volant, però no hi ha manera d’arribar a final de mes!
El pas del temps és relatiu, llegeixo, tant si ens ho mirem des de la ciència, des de la filosofia com des de la psicologia. La velocitat del pas del temps depèn de com ens va la festa. Einstein va deixar clar que el temps no és absolut, però això ja li explicarà algú altre, que una és de lletres i se m’activa el tic de l’ull amb aquestes coses. El temps costa de passar en els moments en què el nostre estat d’ànim es mou en la intranquil·litat, l’avorriment, la saturació. No se senti culpable, la ciència explica que d’aquesta sensació de neguit “no-sé-què-tinc-no-sé-què-em-passa” en té la culpa l’anomenada “percepció temporal del cervell” que el que vol és rock&roll: estímuls, novetats i motivació davant coses imprevistes o futures.
Està tot estudiat i escrit, per tant, si vostè veu venir que el juliol se li farà llarg o considera que la vida, en general, va lenta, recordi aquestes línies d’impostora basades en el saber; que no està una per inventar −que després s’acaba a la presó i ningú entén com ha anat. Apunti: si preveu que l’espera es farà llarga, escolti la ciència i no miri ni el rellotge, ni el calendari. Faci com que no va amb vostè això del temps... A lo loko! Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
