Ressaca d’eclipsi
Si vostè té un moment, fem el xim-pum final, va. 12 d’agost de 2026. Hora zulú.
−Em pots explicar què fem a les 6 del matí mirant el cel, necessito una explicació explicativa.
−Avui passen quatre esdeveniments còsmics! Ho sents per les aurelles? Quatre! Ara, al matí, mira cap a l’Est i veuràs 6 planetes en línia. Espavila!
−Tinc son, no veig res....
−No passa res, esperarem l’eclipsi i la pluja d’estels de Sant Llorenç.
−I ara, per què sortim de casa amb aquesta calorada, si l’eclipsi és a quarts de nou?
−Calla, tu! Que no veus que fem història, avui. Goita, la gent! Senyora! Calma! Pot estar-se quieta amb la cadira?! Portes les ulleres sobre les ulleres, ja? Busca el sol!
−Està tot negre, com la vida.
−No és l’actitud, eh! Que bonic! Quina màgia! Veus les llunes a terra? Veus com els verds brillen i els colors es tornen tots negres? Oh!
−Sol passar quan es fa fosc, que tot es torna negre, sí... Les ulleres, me les trec ja?
−S’ha fet de nit! És fosc! És molt guapo això! Resa! Respira! No ho sé, fes alguna cosa útil! Em sembla més que emocionant! Quina fresca, de cop!
−Vols un plumas, potser? Que em puc treure les ulleres ja?
−Fins que no acabi la fase sinco, res. I no fas la rima.
−I ara quan marxi tota aquesta gent, ens estirarem a la fosca de la nit i esperarem la pluja d’estels! Les llàgrimes de Sant Llorenç. Cent meteorits per hora podrem veure! I demanarem desitjos! Mareeee!
−Quina moguda; total l’any que ve n’hi haurà un altre igual a Andalusia... Guardeu les ulleres! No es llença res!!!
−Ets molt carallot, eh, uns Perseids així no es tornaran a veure fins al 2045 i l’eclipsi “a casa” fins d’aquí a 150 anys.
−Ens ho mirarem des del purgatori i ens estalviarem les cues per les ulleres. Me les trec que em fotré barranc avall! Per cert, no has dit “quatre” isdivinimints císmics?
−Calla, tu!
Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
