És vostè feliç?
Si vostè té un moment m’agradaria parlar de la felicitat. Sí. El Dr. Alsinet i el seu equip fa temps que hi insisteixen. De fet, el requeriment de felicitat hauria de figurar a la Constitució, a l’Estatut i a tots els programes polítics: “Perquè vostè sigui feliç farem això, això i allò.”
Segons el catedràtic de Hardvard, Arthur C. Brooks, la felicitat se sustenta en el resum de 4 pilars. La fe, és a dir, una vida interior i espiritual que ens prepara per a qualsevol batzegada. La família, en totes les seves manifestacions. Els amics −i les amigues, Dr. Brooks, les amigues! I una feina que ompli, amb sentit. No hay más preguntas, señoría!
En aquesta vida −la propera m’és igual, de moment− aspiro a ser feliç i que la gent que m’envolta ho sigui. Miri que és fàcil, oi? Doncs no, hi ha gent que no suporta la felicitat, en general. Necessiten viure entre llamps, ràbia i laments.
Ser feliç és una suma de coses que mereixen més atenció. Exemples: que no ens faci mal res −perquè hi ha un moment a la vida en què sempre et fa mal una cosa o altra. Que siguem capaços de domar l’estrès habitual. També som feliços si continuem aprenent i superant-nos. Felicitat és tenir una xarxa personal boniqueta, estable, amb éssers que sabem que no ens deixaran caure mai. Ser feliç és, a més, saber que tenim uns valors que ens fonamenten, però no ens ofeguen. Felicitat és poder gaudir d’un bosc, del mar... I no podem deixar de banda si podem gaudir d’un entorn professional que estimuli, que tingui sentit, el més saludable possible... Tot això ho diu Hardvard i també ho diu el sentit comú.
Vist així, no estamos tan mal.
Llegeixo que a nivell global el 60% de les persones som felices o molt felices! El país més feliç del món és Finlàndia, el segon Dinamarca i el tercer Islàndia, deu ser pel salmó i el bacallà, segur! A escala local, a Catalunya, segons els CIS, més del 80% de la població afirma que és feliç habitualment. I li diré més, segons l’Informe Mundial de la Felicitat de l’any 2025, la gran majoria de persones del món mundial és amable.
I llavors, pregunto, per què ens passem el dia rondinant que tooot està cagat i pixat, eh?! Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.