País de ràdio, local

Els mitjans de comunicació de Lleida tenen veu de dona. No tan sols aquest diari és dirigit per una dona, també la majoria d’emissores locals de la demarcació. Concretament, el 61,5% mentre que a la resta del país és d’un 33%. Un percentatge molt semblant al de la resta del sector de la comunicació, tot i que a les facultats ja fa molts anys que es graduen moltes més dones que no pas homes.

Aquesta és una de les moltes dades que es poden extreure del 2n Llibre blanc de la ràdio local, que he tingut el privilegi de redactar i que es va presentar aquesta passada setmana al col·legi de periodistes de Catalunya, a Barcelona. Sabíeu que un de cada quatre municipis catalans disposa d’una emissora de proximitat? Doncs, és així, i això fa que l’ecosistema radiofònic del nostre país sigui únic a tot Europa i m’atreviria a dir al món. El Llibre blanc ha detectat 227 emissores locals i la majoria, el 63,9%, es troba en municipis de menys de 20.000 habitants, en entorns rurals. En aquests llocs on les notícies si no les recull un mitjà local, no existeixen. La ràdio de proximitat té una altra virtut, s’ha col·locat al centre de les comunitats. El 96% compta amb col·laboradors, voluntaris que van a les emissores a donar part del seu temps als veïns que els escolten. De fet, el 85,2% de les emissores catalanes dedica espais radiofònics a les entitats del seu municipi. Per aquest motiu la ràdio es percep com un “centre de recursos” per a la ciutadania, com un lloc on tothom té cabuda, on pots anar a explicar què fa la teva associació, quines novetats hi ha a la teva entitat. També una gran majoria de les ràdios locals (el 76%) col·labora amb els centres educatius del seu municipi, treballant així l’esperit crític i l’educació mediàtica. En un temps que la desinformació amenaça la democràcia, les emissores de proximitat dediquen bona part de la seva programació a la informació local de qualitat i amb rigorositat. I sí, les emissores de proximitat també s’enfronten a reptes, com l’estabilitat pressupostària o el fet que en els últims 15 anys la majoria (un 64%) no ha augmentat la seva plantilla, tot i que les tasques a fer s’han multiplicat. La ràdio local segueix oferint servei públic al llarg i ample del país.