Sense alcohol, gràcies

Un dissabte de juny asseguda a una terrassa amb un grup d’amics: “Per a mi una cervesa sense alcohol. Torrada. Gràcies.” I automàticament, cares de desconcert, facècies i preguntes de transcendència vital. És tan poc habitual, encara, que una persona no prengui alcohol, que l’entorn sovint ho atribueix a estar embarassada, medicaments incompatibles o algun altre problema de salut. I això que és tant o més nociu que el tabac, insisteixen els experts. Però la pressió social perquè beguis és inversament proporcional a la mateixa que es pot arribar a rebre per deixar de fumar.

Pitjor encara quan, en plena canícula, demanes una aigua fresca i un got amb gel i llimona. Per allò d’hidratar-se bé. “No brindaràs pas amb aigua, ara”, et deixen anar. I per què no? Si la gràcia de les celebracions rau, bàsicament, a tenir salut per poder-les festejar. Un altre contrasentit, ja ho veuen. Paradoxes de la complexitat humana. Igual que voler-se cuidar per salut (o per estètica) i engolir dos gots de vermut en una hora, a redós d’una cultura del vi i derivats que de tan arrelada ningú gosa qüestionar.

El que sí que sembla que comença a minvar és el consum de combinats tradicionals. Segons una investigació de la Universitat Ramon Llull, les vendes de rèpliques 0,0 de licors com vodka, ginebra, whisky o tequila estan creixent per sobre del 10% anual. I el perfil d’aquests consumidors ronda els 30 anys. En la franja de tarda, això sí, i no tant de nit. Tot un nínxol de mercat, com se sol dir, que ja hi ha qui l’ha sabut aprofitar. La Kimber i la Deborah van obrir fa uns mesos la primera botiga física de begudes sense alcohol de tot l’estat espanyol. És a Barcelona, al barri de Gràcia, però fan enviaments arreu i també treballen en estreta col·laboració amb bars i restaurants amb l’objectiu, diuen, de promoure una societat més conscient i saludable.

Tot plegat sense perdre de vista que l’alcohol és la substància que més demandes de tractament genera als Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències de Catalunya, i que és responsable de més de sis milions de morts anuals a tot el món.