La treva dels Reis
Avui, 6 de Gener, a la majoria de cases Ses Majestats els Reis d’Orient hauran convertit el matí en el més màgic de l’any. Més de dos mil anys després, continuen fent honor a l’encàrrec que van rebre en una establia de Betlem. Probablement aquesta nit s’hauran sorprès en veure com està el món i de quina manera hem començat l’any. Potser tornaran cap a l’Orient amb una mica d’alleujament al veure que Gaza s’hi intueix una treva –encara fràgil–, però també amb preocupació per la incertesa que plana sobre Veneçuela i, sobretot, pels nens que sempre són els primers a pagar els plats trencats. Els Reis, que n’han vist de tots colors, saben que, malgrat les dificultats de cada moment, avui ens permetem una pausa: una treva perquè els infants de tot el planeta puguin dibuixar un somriure. Però avui també tenim motius perquè somriguem els adults. L’altre dia, Kiko Llaneras recordava que el 2026 el món és, en alguns aspectes, una mica millor del que ens fan creure. Sovint ens repeteixen que no hi ha motius per a l’optimisme, que tot està perdut… i així, a vegades, acabem justificant l’injustificable. Res passa perquè sí. Però la realitat és tossuda. Les dades que recull Llaneras ens diuen que l’esperança de vida global ha augmentat i que avui se situa al voltant dels 73 anys. Ens diuen també que la pobresa extrema, que l’any 2000 afectava el 36% de la població mundial, ara ja només afecta el 10%. I que cada cop moren menys infants abans dels 15 anys: una tragèdia que ens sembla llunyana, però que encara pesa massa en molts països. I, en salut, també hi ha regals invisibles: la immunització contra el VRS ha evitat milers d’hospitalitzacions de nadons, moltes d’elles a les UCI, i el malson de les bronquiolitis d’hivern s’ha reduït de manera espectacular. Un 75%! No està gens malament! Per primer cop, fins i tot, una teràpia gènica basada en CRISPR ha obert la porta a curar –de veritat– una malaltia ultrarara en un nadó. I entre els joves, una altra bona notícia: fumar cada dia ja és minoritari com mai. Ja només ho fan el 4% dels joves respecte al 20% dels noranta. Potser, al final, aquest és el millor regal per als adults: recordar que, tot i el soroll, encara hi ha motius per a la il·lusió. Motius no ens en falten.
