Pensar bé

Demà se celebra el Dia Mundial de la Lògica, una data que recorda una cosa aparentment senzilla, però decisiva: la importància de pensar bé. La lògica és una eina de supervivència quotidiana. Ja saben que res passa perquè sí i a Urgències, pensar bé no és un luxe. És una obligació. En qüestió de minuts, hem de decidir qui necessita una assistència immediata i qui pot esperar sense risc. A això en diem triatge, i ho fem a partir d’indicadors clínics, de l’experiència i d’una capacitat que no s’ensenya prou: discernir amb informació incompleta. Sobretot quan la pressió assistencial és elevada. A l’hivern, especialment aquestes setmanes, el volum assistencial creix. És temps de virus respiratoris, de gent que es descompensa, i també d’espera i de saturació. Confiem que encarem la tendència a la baixa de la grip i que les properes setmanes ens donin una mica d’aire. Però volia fer dos agraïments. El primer, als ciutadans que han de venir a Urgències i que, malgrat l’espera, ens regalen paraules d’agraïment. A vegades costa d’explicar que “ràpid” no sempre és sinònim de “bé”, i que una urgència ben resolta no és necessàriament una urgència immediata. I el segon agraïment, als més de 250 professionals (zeladors, equips d’admissió, treballadores socials, TCAI, infermeres i metges) que treballen matí, tarda i nit a Urgències. Avui especialment als companys d’infermeria que sostenen el triatge i l’organització del circuit assistencial enmig de la voràgine. Fan mans i mànigues perquè els pacients siguin visitats al més aviat possible. Gestionen espais i temps amb una agilitat que des de fora sovint no es veu. I, sobretot, prenen decisions difícils: decidir qui no pot esperar més. Aquesta és una responsabilitat enorme. Exigeix criteri, exigeix comunicació constant amb l’equip assistencial. No és fàcil treballar a Urgències aquestes setmanes d’hivern. Saber-ho no treu el cansament. No redueix la pressió de sortir d’un torn amb la sensació que encara queda feina. Però sí que ens obliga a una cosa: reconèixer-ho. Pensar bé no és només encadenar arguments, és prioritzar amb justícia i actuar amb responsabilitat. I, a Urgències, això té noms i cognoms: els professionals que, en silenci, fan possible que el caos no guanyi.