Els altres nets
Com cada setmana les amigues es troben altre cop davant d’una tassa de cafè i alguna cosa més per acompanyar-lo. La Dolors, habitualment força discreta amb la seva vida familiar, a causa de la indignació exclama: “N’estic dels fills fins dalt i més amunt! Algun dia es faran responsables dels seus actes?” Més o menys totes coneixen el pa que s’hi dona. Així que, gairebé unànimement esperen que la Dolors expliqui el perquè del seu enuig.
“Us podeu creure que els meus dos fills han anat de vacances amb les seves respectives parelles i m’han deixat els seus animals de companyia? L’un m’ha dut una peixera plena de peixos. I, embolica que fa fort, l’altre m’ha deixat dos gatets. Gats i peixos en una mateixa casa! Tinc malsons, fins i tot ben desperta. Si quan arribi el meu fill falta un sol peix tindrà el disgust de la seva vida. I perquè això no passi, em puc morir d’un infart. El problema és que un dels gats és una mena de Houdini i obre les portes amb més facilitat que jo. Em passo el dia comprovant que la porta de l’habitació on tinc l’aquari roman tancada. Si he pogut venir amb vosaltres és perquè he deixat el meu home controlant bestioles i portes.”
A continuació és la Núria la que ens explica que al juliol el seu fill també se’n va anar de vacances i va deixar a la seva cura dos conills. “Us podeu imaginar dins de casa aquests animalets que defequen arreu Lacasitos de color negre? Ja us ho diré, un bon fàstic. Em vaig passar deu dies arreplegant boletes.”
L’Emi explica que no és estrany que hàgim de tenir cura dels animals de companyia dels nostres fills, ja que a Catalunya, només de gossos, n’hi ha més que d’infants menors de catorze anys. I just quan diu, “sort que no ha vingut la Carme, si no, se’n riuria de nosaltres d’allò més”, apareix la Carme per la porta de la cafeteria corrent i esbafegant: «Em pensava que no arribaria a temps. La meva filla i la seva parella han vingut del Canadà. Ahir se’n van anar de viatge per Europa. El més greu és que la poca-solta es va presentar a casa dient: “Mare, et presento els teus nets, com pots veure, bessonada.” La bessonada eren dos mastins dels Pirineus de més de vuitanta quilos cadascun. Així que els passejo constantment, per si de cas, que no utilitzin el parquet de W.C.»
La riallada és generalitzada.
