Pocs i mal avinguts
La Carme ha tornat a dur el grup d’amigues als Alamús. Totes plegades han fet cap altre cop a El Rusc. Ja hi havien anat, fa un any i escaig, quan el van inaugurar. D’aleshores, de tant en tant, més d’una s’hi apropa. El taulell i les prestatgeries amb pa, coques de recapte, croissants, pastissos i tota mena de dolços fa goig de veure i encara més de menjar. Ara la Iana i el Josep, propietaris de l’establiment, han guanyat el premi al millor panettone, celebrat a la Corunya, en una competició amb participants espanyols i italians.
Així doncs, totes plegades, cap als Alamús falta gent. La Carme, cosina del Josep, orgullosa com ella sola de la parentela, els explica que, quan era joveneta, hi anava tot sovint. Recorda especialment els dies de la mona. Quan amb la colla dels seus cosins anaven amb el carro i la mula del Cisco a passar el dia al tossal de Moradilla. També els comenta el superlatiu disgust que va tenir la seva cosina quan es va assabentar que el tossal pertanyia al terme municipal de Lleida. Tan satisfeta com estava ella de recitar aquells versos que sempre repetia: “Al poble dels Alamús/ tenim gran campaneria/ l’hem guanyada fent timons/ al tossal de Moradilla.”
A El Rusc, mentre unes i altres gaudeixen d’uns exquisits panettones, la Carme continua parlant de Moradilla, aquest indret on al s. XVIII es va construir una torre de comunicacions i que malauradament, si no s’hi posa remei ja, està en perill de passar a millor vida. També els explica que va ser en aquest lloc on es van filmar alguns dels passatges de la pel·lícula La fiel infantería.
En sortir de la pastisseria, la Carme les duu a veure el Betlem que la Paquita i el Ramon tenen exposat a l’aire lliure. Amb palets, troncs i fustes han construït un pessebre en què no falten els reis, pastors, cavalls, corders, gats, gossos, porcs... que fa la delícia de petits i grans.
En veure la complaença amb què la Carme parla de tot plegat, la Dolors, més que res per tocar-li els nassos, li etziba: «No hi ha una dita que diu que “als Alamús pocs i mal avinguts”?» La Carme posa cara de prunes agres, mentre l’Emi respon: “Només amb l’ambient tan agradablement familiar creat dins d’El Rusc per tots aquells veïns que hi han fet cap, aquesta dita es desmenteix per si sola.”
