Coses de dones

La Berta comenta que cada cop més hi ha dones que destaquen en àmbits que havien estat gairebé exclusivament masculins. I explica que al Còmic Barcelona d’enguany ha estat premiada Teresa Valero, que competia amb altres quatre autores. O sigui, sí o sí, aquest premi se l’enduia una dona.

Per a la Júlia, cada cop més la mentalitat endogàmica masculina s’està diluint. Només cal pensar en els equips de futbol femenins, que cada dia gaudeixen de més acceptació i popularitat, quan aquest, sempre havia estat un esport majoritàriament masculí.

Per a la Carme, esperit de la contradicció, per se, el que expliquen les amigues són faves contades. Segons ella, milers d’anys de patriarcat no s’esborren així com així. Assevera que s’ha menystingut el gènere femení en tots els àmbits. I els pregunta si ja han oblidat, entre altres, perles com la d’Aristòtil que al s. IV aC va dir que “el mascle és, per naturalesa, superior i la femella inferior; l’un governa i l’altra és governada”.

La Carme agafa carrereta i segueix la seva diatriba sense aturador. Explica que Boccaccio va assegurar que “l’art és aliè a l’esperit de les dones, ja que per a això cal molt talent, i que aquesta és una qualitat molt rara en elles”.

O Darwin que va afirmar que les dones som menys evolucionades perquè els nostres cervells són més petits i que, per això, “seríem sempre primitives, infantils, materialistes i un perill per a la societat”. A sobre, aquesta teoria es va estendre entre els seus deixebles i es va assumir per acadèmics i científics de l’època. De fet, segons Schopenhauer “el nostre físic demostra que les dones no estan destinades ni a grans treballs de l’intel·lecte, ni a grans treballs materials”.

Durant segles, aquest pensament androcèntric ha estat dominant i, en molts casos, ha exclòs les dones del món de la cultura i la ciència, i això no es canvia d’un dia per l’altre.

A la taula del costat, on les amigues prenen cafè, s’asseuen dos nois. Un d’ells té un llibre a la mà. Quan la Carme pregunta a la resta si creuen que milers d’anys de patriarcat, de subestimar-nos i menysprear-nos, de considerar-nos inferiors en tots els àmbits, s’esborren així com així, la veu d’un dels nois els arriba nítida quan pregunta a l’amic: “Com és que llegeixes una escriptora que parla de coses de dones?”