Menjar i beure salat
La Júlia convida les amigues a celebrar el seu aniversari. Es reuneixen en una cafeteria dels afores de la ciutat. Pa amb tomata, esqueixada, embotits, formatges i un generós assortit de pastissets omplen la taula al voltant de la qual s’asseuen totes plegades.
La Mercè tan aviat com mossega el pa, se’l treu de la boca dient que no se’l pot pas empassar, que està tan salat que sembla que hi hagin abocat el saler.
La Carme, en veure la cara de fàstic de l’amiga, no para de riure. Mentre que la Berta diu que això de la sal té el seu què, ja que en diverses tradicions nupcials la sal juga un paper important.
Explica que, a Turquia, quan un noi i la seva família demanen la mà d’una noia, aquesta els prepara el famós cafè turc per a tots i que, en el vas del pretendent, hi posa una cullerada de sal més que generosa. Tothom observa atentament la reacció del noi. Si se’l beu sense remugar ni fer escarafalls, es considera que posseeix unes qualitats força valuoses per a la convivència conjugal, ja que serà tolerant, pacient, respectuós i posseirà la capacitat per afrontar les diferents dificultats que es presentin al llarg de la vida en parella.
Assegura que també a Polònia existeix una antiga tradició anomenada cerimònia del pa i la sal, en què els pares dels contraents els desitgen amor, prosperitat i una llarga vida en comú, i els ofereixen pa, perquè no els falti mai aliments, i sal, perquè la parella tingui presents les proves que hauran d’afrontar junts en els moments difícils de la vida.
Encara que un dels ritus més antics és l’anomenat pacte de la sal, d’origen hebreu, en què els nuvis duen sacs o punys de sal i els barregen, simbolitzant un acord o una aliança irrompible, ja que, quan els grans de sal d’ambdós es mesclen, ja no es poden separar.
La Maite pren la paraula per dir que no cal anar tan lluny per explicar el lligam entre la sal i les parelles. Es recorda d’un dia, quan era força petita, en una botiga del poble, una noia va comentar que un amic aniria a dinar a casa seva. Una senyora ja gran, en escoltar-la, li va aconsellar que vigilés de no fer el menjar salat perquè, si l’hi feia, significaria que es volia casar i el noi s’espantaria i fugiria. I tanca el tema rememorant que “el menjar és salat perquè l’enamorat fa perdre el cap”.
