Novembre i llums de Nadal
Són les vuit del vespre i circulo en cotxe per la Gran Via de Barcelona. Maleeixo el canvi d’hora. Sembla ben bé que sigui negra nit. I em reafirmo: m’agrada més l’horari d’estiu. Aquell que, quan surts de la feina a aquesta mateixa hora, et fa creu, encara que saps que no és del tot cert, que el dia encara no s’ha acabat.
A alguna cantonada encara hi ha paradetes on venen castanyes i moniatos. Però només cal aixecar una mica el cap per veure que els llums de Nadal ja pengen dels carrers. De cop, no saps ben bé si és el mes de novembre o de desembre. Tot s’encavalca a una velocitat que fa esgarrifar.
Ens queixem que el temps passa massa ràpid. Voldríem retenir-lo una mica més, que cada estació tingués el seu espai i que cada moment arribés quan li toca. Però cada any ens ho posen més difícil. Llums de Nadal al costat de paperines de castanyes, els aparadors que ja anuncien el Black Friday i ens ho mirem tot amb una jaqueta fina perquè, malgrat tot, encara no fa aquell fred que et glaça els ossos.
Tinc la sensació que tot sembla fora de lloc. O potser no. Potser és simplement una imatge força fidel del temps que vivim: un ritme accelerat, molt impacient, que corre sempre un pas per davant de nosaltres. Com la vida mateixa.
Ens hem menjat les castanyes i els panellets ja pensant en els torrons. Però és que el calendari tampoc ens ajuda. Aquest cap de setmana hem celebrat la Festa Major de Balaguer i no he pogut evitar recordar una frase que repetia sovint la padrina: “Pel Sant Crist s’estrena la jaqueta d’hivern.” Era gairebé una llei no escrita. Perquè la boira començava a imposar-se i el fred ja convidava a sortir de casa amb l’abric nou, ben mudats per a l’ocasió.
La padrina no parlava de canvi climàtic ni de consumisme. Simplement sabia que cada cosa tenia el seu moment. Que hi havia un temps per a la calor i un temps per al fred. Un temps per a les castanyes i un altre per als torrons.
Ara, en canvi, les estacions semblen haver perdut les fronteres. Abans el calendari marcava el pas dels dies amb una certa precisió. Cada festa, cada tradició i cada estació ocupaven el seu lloc. Ara tot conviu alhora: castanyes i llums de Nadal, màniga curta i anuncis de joguines. I llavors potser sí que enyores passejar amb la padrina per les firetes amb la jaqueta d’hivern.
