Joseph Gulsoy
El gran lingüista Joan Coromines (1905-1997), autor de dues obres fonamentals: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, referit a les paraules d’ús general, i l’Onomasticon Cataloniae, sobre noms de llocs i de persona, va ser una personalitat decisiva en els estudis sobre el català. Deixeble predilecte de Pompeu Fabra, va treballar a l’Institut d’Estudis Catalans i a la Universitat de Barcelona abans d’exiliar-se, arran de la fi de la Guerra Civil, a França, Argentina i els Estats Units, successivament. Va excel·lir com a professor i investigador a les universitats de Cuyo a Mendoza i de Chicago i va aconseguir una projecció i un prestigi excepcionals dins de les llengües romàniques. Però també va aconseguir orientar destacats lingüistes d’altres països cap a la recerca sobre la llengua catalana, singularment Joseph Gulsoy, que va ser el col·laborador més proper de Joan Coromines en els anys decisius de la redacció de les seves rellevants obres etimològiques. La mort recent de Joseph Gulsoy (1925-2025) s’ha produït poc temps després de l’edició d’un llibre al qual s’havia consagrat durant molts anys, Els parlars d’Énguera, Anna, Xella, Bolbait, Navarrés, Quesa i Bicorb. El Vocabulario de Enguera y de la Canal de Navarrés(2024). Fill adoptiu d’Énguera, la seva vinculació amb el País Valencià ha estat sempre intensa. Va fer la seva tesi doctoral l’any 1961 sobre El Diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquim Sanelo i va mantenir amistat amb personalitats valencianes com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Antoni Ferrando o Emili Casanova. Vam coincidir al llarg dels anys 1979-1989 en les tasques de l’immens Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Gulsoy passava amb nosaltres a Pineda de Mar, on vivia Joan Coromines, llargues temporades i va redactar els articles corresponents a les lletres N, O, Q i U del Diccionari, revisats per Joan Coromines. Home d’una vasta cultura i amb una sòlida formació filològica, era reservat i auster, però alhora, d’una cordialitat autèntica. Vam afrontar junts la tensió que comportava aquella labor ingent. D’origen armeni, nascut a Turquia, vivia al Canadà. M’impressionava el seu admirable sentit de la responsabilitat i la seva generosa i indefallent dedicació a la nostra cultura.
