El meu Robert J. Blendon

Pensar en Bob Blendon és pensar en Harvard, en la meva estada a la T.H. Chan Escola de Salut Pública durant part del curs acadèmic 2010-2011. L’havia conegut l’any anterior, el 2009, en una de les meves freqüents visites a Boston, quan treballava al Departament de Sostenibilitat i Responsabilitat Social Corporativa de Sanofi a escala global. Me’l va presentar un bon amic, el Dr. Albert Jovell, exalumne de doctorats a Harvard, i que havia mantingut el contacte amb els seus professors.

Fou un contacte agradable, i em va ajudar per a preparar la meva aplicació per a seguir el postgrau en “Innovació de Polítiques Sanitàries”.

El professor Blendon és ara Emèrit de la Harvard T.H. Chan Escola de Salut Pública, on entre el 1987 i el 1996 havia estat Director del Departament de Gestió i Política Sanitària. Ara continua dirigint la càtedra Richard L. Menschel de Salut Pública, tot i que ja no imparteix classes regulars de Política Sanitària i Anàlisi Política. En els seus temps de docència reglada, simultaniejava les classes a l’Escola de Salut Pública amb les que impartia a la Harvard Kennedy School of Government, un viver de ciències polítiques i de l’administració per a polítics vocacionals d’arreu del món. Llavors i ara.

S’havia graduat al Marietta College (Ohio). També va fer un Màster en Administració de Negocis (MBA) a la Universitat de Chicago, i es va doctorar en polítiques sanitàries a l’Escola de Salut Pública de la prestigiosa Universitat Johns Hopkins (a Baltimore, Maryland), on va defensar la seva tesi un ja llunyà 1969.

Ha tingut un paper destacat en la política dels Estats Units, perquè fou membre del staff acadèmic de la Conferència d’Alcaldes dels Estats Units, de l’Associació Nacional de Governadors, i del Comitè de Mediacions del Congrés dels Estats Units. Els anys 2023 i 2024 ha estat Professor Associat del Centre Bipartisà de Polítiques a Washington DC, un centre que reuneix republicans i demòcrates. Només destacar que avui en dia el professor Blendon té més de vuitanta anys, però manté el cap ben clar i continua publicant articles i assessorant les administracions americanes en temes de política i organització sanitàries, tot i que em consta que l’actual administració Trump li fa menys cas, però ells que s’ho perden (qui havia de dir que un Kennedy canviaria tan escandalosament i ràpid de bàndol, i a sobre a Sanitat!).

El professor Blendon és membre de l’Acadèmia Nacional de Medicina, de l’Acadèmia Nacional de Ciències i del Consell de Relacions Exteriors dels Estats Units. Anteriorment ha estat membre del Consell Assessor del Director dels Centres de Control i Prevenció de Malalties, i del consell editorial de la prestigiosa revista científica JAMA (Journal of the American Medical Association). També ha rebut el Premi John M. Eisenberg a l’Excel·lència en Mentoria per part de l’Agència de Recerca i Qualitat en Salut, i el Premi Mendelsohn de la pròpia Universitat de Harvard.

Treballador infatigable, encara avui, li consten 337 publicacions, entre articles, llibres i capítols de llibres, en revistes científiques tan prestigioses com ara el The New-England Medical Journal, Healthcare, JAMA, Journal of Women’s Health o Health Affairs, entre altres, i d’aquests articles se n’han fet quasi 16.000 citacions. El professor Blendon continua actiu i em consta que l’any passat encara va publicar alguns articles en revistes especialitzades.

Aquest impressionant currículum acadèmic i investigador ens podria dur a pensar que estem davant d’algú que levita o que està tancat en la seva torre d’ivori. Potser una mica sí, però no gaire. Quan jo estudiava a Harvard era bastant assequible, mostrava interès pel que feies i per les teves dificultats d’instal·lació o aprenentatge, i estava obert per aclarir els dubtes que tinguessis sobre les matèries que impartia.

De port elegant, amb un cert aire de distinció acadèmica típica dels britànics i dels homes savis, amb ulleres, amb vestits ben tallats, normalment amb corbata, i content de ser fotografiat, no li costava gaire somriure, i practicava una ironia fina però alhora mordaç. Tenia molt bona relació amb l’Albert Jovell, i algun encenall d’aquesta amistat em tocava.

Quan es va jubilar, va decidir anar a viure amb la seva esposa a Boca Raton, a l’estat de Florida, que té un clima bastant més benigne que el de Boston, sobretot si comparem els hiverns. Allí escriu, juga al golf, passeja, i continua en contacte amb la política en general, i amb la política sanitària en particular, del conjunt dels Estats Units. Procura no viatjar tant com ho havia fet en el passat, però continua rebent requeriments d’Universitats i entitats dels Estats Units per tal que pronunciï conferències o participi en seminaris, tot i que ara ha aprés a dir no, un no necessari per a ell però fatídic per als qui el reben.

Viu desesperançat la marxa de l’actual administració americana, i el seu darrer article del 2024 el va titular “Reptes crítics en assistència sanitària del següent President dels Estats Units”, publicat el 16 d’octubre al prestigiós The New-England Journal. Ell n’era l’investigador principal i era cosignat per diversos professors de Medicina i Salut Pública de diverses Universitats dels Estats Units. Espero, i desitjo, que el President Trump en faci cas, perquè el professor Blendon s’ho mereix, i si no li fa cas serà el sistema sanitari qui en pagarà les conseqüències.