Inseguretat ciutadana

En el baròmetre d’opinió política del govern de Catalunya del 16 de juliol d’enguany, la inseguretat ciutadana continua situant-se, respecte d’altres enquestes fetes durant l’any, en la quarta preocupació, darrere de l’accés a l’habitatge, la insatisfacció amb la política i la immigració. Per als votants de dretes evidentment és la primera. Segons les dades del Ministeri del ram, respecte de 2024, els robatoris amb violència o intimidació enguany han disminuït un 3,6%. Els efectuats amb força en domicilis, comerços i altres instal·lacions, un 11,9%. Els furts, un 3,4%. Passa, però, que la sensació d’inseguretat s’ha estès com una taca d’oli pertot arreu, ja sigui, com era més factible, a les grans ciutats, ja sigui a les mitjanes, ja sigui en pobles, viles, urbanitzacions i al món rural. La premsa diàriament se’n fa ressò i la ultradreta aprofita l’ocasió per atribuir-ho a la immigració. Com sigui que passa cada dia, la gent ens esparverem quan enxampen reincidents que han delinquit deu, vint i trenta vegades seguides, i veiem com les regles del joc de la convivència, les normes i les lleis, no permeten fer altra cosa que renyar-los en una comissaria i aviar-los de nou al carrer. I ens alarmem que la gent s’escopetegi, es pistoletegi o es cusi a ganivetades en ple carrer i a la llum del dia. Davant d’aquesta situació, magnificada per les xarxes socials i la premsa sensacionalista, hom reclama més policia, més càmeres de seguretat, més control d’armes, més enduriment de les lleis i els càstigs. En fi, més efectivitat repressiva. Però el focus rarament es posa en el perquè d’aquestes violències, d’aquesta inseguretat i atemoriment. El delinqüent naix o es fa? L’anòmic, l’inadaptat a les normes socials de convivència, s’hi converteix perquè no té ni ha tingut cap entorn familiar, social i cultural educador? O perquè la seua situació econòmica i les possibilitats d’accés als drets més bàsics s’ha convertit en un impossible? Les darreres dades de l’INE revelen que més del 70% del conjunt de delictes comesos a Espanya van ser comesos per persones de nacionalitat espanyola. Quines són les causes de les fractures socials? Permetin-me que els recomani l’informe de Jordi Sevilla de la Fundació “la Caixa” de 2021 titulat Fractures socials. Una introducció. El resum en un títol: La desigualtat social ho fa trontollar tot.