SEGRE

Creado:

Actualizado:

Era la legislatura del segon Govern d’Entesa, aquella en què tot just començada la tardor del 2006 discutia, en sessions plenàries, si la literatura pertany només a la llengua en què és escrita, tot just perquè en l’edició del 2007 la catalana seria la literatura convidada a la Fira del llibre de Frankfurt. En les meves intervencions sempre posava el mateix exemple: Kafka, escriptor txec d’expressió alemanya. Quina literatura havia d’antologar la seva obra? L’alemanya. I, doncs, com tot el conjunt d’obra de Kafka respecte a la literatura alemanya, l’obra d’un escriptor català d’expressió castellana no pot contemplar-se dins el corpus de la literatura catalana. I és que respecte a la llengua aquella legislatura començava valenta; tant que, l’any 2009, a les portes de l’estiu, el Dr. Joan Solà va ser convidat en sessió plenària per parlar de la salut del català. I ha estat revisant papers d’aquella legislatura que he trobat les notes que n’anava prenent, del discurs del professor Solà. Després d’unes paraules de cortesia, va començar dient, literalment: “La llengua catalana no està bé de salut: ni de salut política, ni de salut social ni de salut filològica.” Pel que fa a la salut política es referia al marc estatal de referència, i al fet que quan es va pactar la Constitució es va cometre la gran debilitat d’acceptar la desigualtat legal de les llengües de l’Estat. El castellà esdevenia sobirà, indiscutible, obligatori, i les altres llengües esdevenien, ipso facto, subordinades, inferiors i voluntàries.

Concretava la mala salut social en aquella frase que hem repetit infinitat de vegades: “S’estudia el català en el sagrat clos de les aules (ai!), però es parla castellà en l’àmbit lliure, obert i alegre del pati.” I per a la diagnosi de la mala salut filològica, que també és fàcil de percebre, es referia a “la degradació alarmant de totes les seves estructures: fonètiques, sintàctiques, fraseològiques o lèxiques”. “Els ciutadans –deia– percebem clarament que moltes de les accions que l’administració realitza a favor de la llengua són de poc fruit. I no podem negar que la llengua recula de manera alarmant. I aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre.” Tretze anys després, igual no: pitjor.

tracking