SEGRE

Creado:

Actualizado:

A finals del 2010 s’acabava una legislatura en la qual s’havien aprovat lleis importants, entre les quals dues que eren conseqüència del desplegament de les polítiques necessàries per desenvolupar la reforma introduïda per l’Estatut en matèria d’ordenació lingüística, com la que reconeixia la llengua de signes catalana, i l’aprovació de la llei bàsica que desplegava la condició d’oficial de la llengua occitana. De manera que és l’aranès la variant que aporta a l’occità una llei de llengua. Però més enllà del mandat estatutari, aquestes lleis responien a una voluntat de fer de la política lingüística una política pública amb caràcter transversal, és a dir, assumir de manera eficaç que la política lingüística constitueix una part important de les polítiques públiques, que vol dir que més enllà d’actuacions simbòliques, la política lingüística cal que sigui plantejada com una política social que té com a objectius l’equitat i la justícia, que expressa el compromís de reduir els desequilibris en l’exercici dels drets i que ha de tendir a garantir a tothom una igualtat d’oportunitats efectiva i un millor benestar.

Per això la “Llei de l’occità, aranès a l’Aran”, tal com va ser aprovada, tenia i té la voluntat, com qualsevol llei de llengua, de fer créixer consciència i competència lingüística dels parlants d’una llengua en franc procés de minorització. “L’Aran és un país petit, que només té sis-cents vint quilòmetres quadrats i el nombre d’habitants estables no supera els deu mil, però és una part de la gran nació occitana i la seva gent forma un col·lectiu amb una personalitat pròpia, tant històricament com lingüísticament”, escriu el Pujol memorialista. Per això és perfectament concebible la vida social de l’Aran organitzada en aranès, de manera que la integració dins la societat aranesa comporti el coneixement de la llengua, i que el plurilingüisme dels aranesos tingui un caràcter merament instrumental, sense implicacions de subordinació de la llengua del país a cap altra.

Que això sigui possible només depèn de l’actuació d’una política lingüística adequada amb eines per a l’ús com aquest nou Diccionari castelhan-aranés de l’incansable i rigorós Frederic Vergés, en segell de Pagès Editors. Un inventari des mots e des expressions dera lengua pròpia d’Aran.

tracking