Feixisme: populisme i elitisme
El llibre Set de mal d’Adam Majó, de la col·lecció Argent viu de Pagès Editors, porta com a subtítol Desxifrant el feixisme del segle XXI. ¿Això vol dir que encara en podem parlar, de feixisme, en el món d’avui? I aquest estudi, emmarcant-se en el gènere làbil i elàstic que és l’assaig, demostra que sí, i ho fa no pas sense tenir en compte com el terme sovint és usat de manera imprecisa, raó per la qual és que queda desvirtuat de la seva accepció, tot i la vaguetat del mot en termes polítics, tal i com diu S. Payne i cita Carles Vinyes, que arrenca el pròleg servint-se d’una citació que diu que “el feixisme fou la innovació política més important del segle XX i la font de gran part dels seus patiments”. I d’on ve el seu assentament i la seva perdurabilitat? De saber combinar, diu, amb un cert èxit, populisme i elitisme”. I no és ben present avui aquest binomi de populisme i elitisme? Del període d’entreguerres, que fou quan assoleix un cert relleu, i fins avui, el terme, tal i com demostra Adam Majó, ha anat evolucionant i transformant-se; si bé sortosament aquell feixisme clàssic, aquell d’ara fa més de vuitanta anys, aquell no tornarà, ens diu l’autor, per molts partits i moviments que, d’ençà la Segona Guerra Mundial, hagin aparegut i apareguin i que fins i tot ens sembli que podrien mantenir-hi certes característiques ideològiques adoptant formes i expressions diverses per sobreviure. I és a partir d’aquí que reflexiona sobre si és adequat d’emprar-lo, el terme feixisme, per definir aquestes propostes que van des de la ultradreta més violenta fins a partits que no els en consideraríem, de feixistes, però que en manlleven el discurs i els eixos que el defineixen: legitimació de la desigualtat, populisme i apologia de la violència, de manera que, fent-se’ls seus, contribueixen a la seva normalització. I és per l’amenaça que suposa el seu discurs, destaca Helena Castellà a l’epíleg d’aquest títol reportat, que la volem combatre, l’extrema dreta. L’encert del llibre és de combinar l’anàlisi històrica amb el context actual, amb la particularitat que Adam Majó relata, amb veu valenta i amb veritats fondes, experiències de persones que hi han tingut vincles, amb el feixisme. Certament, cal saber-la, l’extrema dreta, per poder-la confrontar.
