Garriga Trullols i l’occità

Avui, capitanejat pel Cercle d’Agermanament Occitano-Català, al Col·legi de Doctors i Llicenciats, amb motiu del centenari del seu naixement, se celebra un acte d’homenatge a Enric Garriga Trullols, un dels homes clau conjuntament amb Josep-Lluís Carod-Rovira per a l’aprovació, l’any 2010, de la ‘Llei de l’occità, aranès a l’Aran’, que n’oficialitza l’ús a l’Aran i a Catalunya. El desplegament oficial de la Llei té la voluntat, com qualsevol llei de llengua, de protegir la llengua occitana i la cultura en què és expressada. Però a més a més de la voluntat de protegir l’occità per prestigiar-lo marca una fita de les relacions occitano-catalanes, perquè oficialitzar a tot Catalunya la llengua pròpia de l’Aran incrementa substancialment el nivell de protecció que des d’aquí cal fer de la cultura occitana, i en aquest aspecte el suport de Garcia Trullols als ponents de la llei ens va ser del tot imprescindible, i per això aquesta Llei ha despertat un interès del tot inusual entre els occitans, perquè ha remogut les aigües plàcides de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat de segles per l’Estat francès. Arran d’aquesta Llei, Occitània no el menysté, el pes de Catalunya, perquè pot decantar el moviment bascular de l’estandardització, raó per la qual és que tenia tanta importància, en ponència parlamentària, que l’articulat recollís la independència de l’Autoritat Acadèmica respecte del poder polític, i és que l’aranès no pot codificar-se de manera aïllada, cal que participi de l’estandardització pluricèntrica de l’occità. Per això l’Institut d’Estudis Aranesi ha de comptar amb recerca i investigació per tal d’assolir el caràcter plenament acadèmic, com és el cas de la Secció Filològica de l’IEC, perquè li sigui reconeguda l’autoritat lingüística per tal de fixar els convencionalismes d’ús, amb membres de reconegut prestigi del món lingüístic i filològic que representin totes les varietats lingüístiques de l’occità. A partir de la codificació i de la normativització, l’occità guanyarà en àmbits d’ús si és emprat per tothom tothora. Però que això sigui possible depèn d’una política lingüística adequada, que en el cas de l’Aran depèn, alhora, del fet que els aranesos disposin del poder que necessiten per gestionar el país.