Educar per estimar

Hi ha silencis que fan mal. L’assetjament escolar no és només un problema dels infants i la joventut i, per tant, la solució no és tan sols a les aules. És violència, és una xacra intolerable que ens interpel·la a totes i a tots. No podem ser espectadors passius, hem de ser exemple. Perquè cada gest, cada comentari, cada actitud és una lliçó que transmetem sense adonar-nos-en.

Com podem demanar als nostres fills i filles que actuïn amb respecte, que abracin la diversitat, que no jutgin ni discriminin, si veuen al seu voltant persones que alimenten públicament discursos d’odi, prejudicis i actituds excloents? Lleida ha de ser una ciutat que protegeix, que educa, que estima. Una ciutat on cap infant tingui por d’anar a escola. Però, per aconseguir-ho, cal que comencem per mirar-nos a nosaltres, les persones adultes. Només des del respecte i la responsabilitat construirem una societat on créixer sigui sinònim de sentir-se segur, valorat i lliure.

Estic profundament consternat pels darrers casos coneguts de menors que s’han llevat la vida després de ser víctimes d’assetjament. Demà mateix, en l’acte d’inici de curs del Consell Educatiu Municipal, que arriba poc després de la commemoració dijous passat del Dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament Escolar, defensaré que cap de nosaltres pot mirar cap a una altra banda. Hem de ser valents i valentes, com ho són els i les joves i les famílies que denuncien i s’atreveixen a alçar la veu. Les institucions hem d’estar presents per ajudar i per prevenir. Combatre l’assetjament és cosa de totes i tots. Des del govern municipal tenim el compromís ferm de treballar braç a braç amb la resta d’administracions, els centres educatius, els cossos de seguretat i els i les professionals de la salut. Perquè tot sigui efectiu, és imprescindible que hi hagi connexió i coordinació. És així com les regidories d’Educació, Joventut, Salut i Acció i Innovació Social de la Paeria despleguen un conjunt d’accions específiques no només a les classes, sinó també en aquells espais on els i les joves interactuen més enllà de l’horari lectiu. És tan important ensenyar dins de l’aula com fora, i per això és necessari comptar, també, amb la implicació de les entitats, especialment les que estan vinculades a l’esport i al lleure.

L’educació és essencial des de la infància i al llarg de la vida. Per començar, a casa, amb la família, on s’inculquen els valors. També a la primera etapa educativa, la dels 0 als 3 anys. A les escoles bressol es treballen els vincles emocionals dels nens i nenes entre ells i amb les famílies. Formar la canalla des de petita en el respecte i l’empatia és la base per afavorir relacions sanes en els següents cicles. Totes les escoles i instituts tenen a disposició programes i activitats per tal de promoure habilitats personals i socials que seran igual d’importants que les lliçons curriculars. Parlo, per exemple, de com treballar la tolerància, la convivència, d’afrontar els desafiaments o de prendre decisions.

És evident, però, que la societat actual afronta reptes gegantins derivats del mal ús de les tecnologies. La UNESCO adverteix que més de la meitat dels nostres infants i joves poden patir ciberassetjament. Per tant, és més important que mai acompanyar-los i acompanyar-les en el procés de formar criteri i esperit crític. Les pantalles, útils per moltíssimes coses, poden convertir-se en un parany quan s’utilitzen per llançar missatges violents, intolerants i discriminatoris. Protegim-nos.

L’educació és el pilar fonamental per construir una societat més culta, més formada, més crítica, més resistent a qualsevol desinformació que ens porti a l’extremisme. Tenim el deure de mantenir viva la cultura d’entesa i de diàleg, de treballar per una ciutat que no admeti les violències i sigui motor de pau i de convivència. Petits i joves han de saber que no estan sols, que compten amb nosaltres, amb totes i tots nosaltres.