Mots necessaris

SR. DIRECTOR:

Bon Nadal, feu el favor. En singular, perquè el dia de Nadal és únic. L’endemà és Sant Esteve. I Nit de Nadal. També nit de Cap d’Any, quan la tradició ens mana fer revetlla, menjar-nos els dotze grans de raïm i desitjar-nos un bon any, si no va precedit d’un “Bones Festes”. O ho podem deixar per a l’endemà, dia de Cap d’any. I la nit de Reis tenim la cavalcada. I el dia de Reis o “Reixos” en lleidatà, estem a l’aguait de la rifa de reis, a veure si ens toca la Grossa. Els preludis, però, d’aquestes dates a les llars catalanes ens arriba el Tió, no pas el “Cagatió”, perquè són els infants que fan cagar el Tió a cops de bastó. Sento i llegeixo cada disbarat, cada any en aquestes dates, que em treu de polleguera perquè em fa ser conscient del grau de contagi de la llengua castellana que patim. I no m’agrada gens. I el que és pitjor, dites per persones que tenen el català com a llengua materna!

Per a mi, és un assumpte de voluntat, d’identitat i compromís alhora, de cadascú amb la llengua pròpia. De fet, així li va al nostre català! I només depèn de nosaltres, els seus parlants.

Per tot plegat, m’he decidit a fer aquesta carta amb la finalitat de donar difusió a la correcció d’un vocabulari que la necessita