Què és per a tu l’Eix?

En aquest moment en què passejar per l’Eix genera tota mena d’emocions, penso que és la pregunta que tots ens hauríem de fer, fins i tot els polítics que ocupen un lloc a la Paeria (que, per cert, està situada a l’Eix). Si em pregunten a mi, diré que és el meu lloc preferit de la ciutat. De fet, la meva mare es va posar de part sortint de treballar al mig de l’Eix. He crescut anant a passejar amb la tieta a l’Eix per veure-la treballar. 

Passant per La Sitgetana perquè la Maria (la dependenta) em donava un globus. També anant tots els diumenges al quiosc del Pepito a comprar cromos. Més endavant, vivint i aprenent la professió de la mare com a hobby mentre estudiava. També passejant amb amigues i els seus fills, fent una parada a la Casa dels Gegants. Ara que s’ha jubilat, per fi passejo amb ella i amb el seu net. 

Ens trobem amb les clientes que venien a comprar a la botiga i peten la xerrada. Clientes que l’han vist créixer i ella ha vist créixer les seves famílies, a la vegada que m’han vist créixer a mi i ara veuen el meu fill. Perquè l’Eix és molt més que comerços, és un lloc per passejar, un espai de reunió, de vida social, amistats, retrobaments... 

Perquè l’Eix són records que tots tenim en comerços que ja no hi són, amb dependentes que ja s’han jubilat, amb nous espais i noves generacions amb les quals farem records nous. M’agradaria que quan el meu fill sigui una mica més gran li pugui dir: aquí treballava la padrina o aquí et vaig comprar aquell conjunt amb el qual estaves tan guapo. 

Si es fa el centre comercial i es descuida l’Eix com s’està fent últimament, el meu fill o els fills d’altres persones que tenen tants o més records que jo no ho podran veure. Lleida sense el seu Eix perd part de la seva identitat.