En memòria de Manolo Romero Sestayo
Aquesta setmana ens ha deixat Manolo Romero Sestayo, i encara em costa trobar les paraules per expressar el buit que això ens deixa a molts de nosaltres. Com a alcaldessa de Vilaller, però sobretot com a companya de feina i amiga, sento la necessitat de dedicar-li unes paraules des del cor. Amb en Manolo ens vam conèixer fa molts anys, treballant plegats a l’estació d’esquí de Boí Taüll. Allà ja demostrava el que seria sempre: un home compromès, generós, lluitador i proper, que mai es quedava al marge quan algú necessitava ajuda. Sempre hi era. Per això, quan més endavant va assumir responsabilitats sindicals dins de CCOO a les Terres de Lleida, ningú se’n va sorprendre: defensar els drets dels treballadors era la seva vocació natural, i ho feia amb una convicció i una humanitat admirables. Aquí, a l’Alta Ribagorça, en Manolo es va guanyar l’estima i el respecte de tothom. Va ser un referent per a molts treballadors i treballadores, sempre disposat a escoltar, a acompanyar i a trobar camins per reconduir situacions difícils. I ho feia pel simple fet d’ajudar, sense esperar res a canvi. Era d’aquelles persones que, SEMPRE, feia les coses des del cor, amb una generositat immensa. Costa molt assumir que ja no el tornarem a veure, que no el trobarem amb aquell somriure càlid, amb la seva força tranquil·la, amb aquella manera seva de fer sentir que tot es podia arreglar si ens hi posàvem junts. Ens deixa un buit enorme, però també un exemple immens. Des de Vilaller, el meu més sentit homenatge a aquest company estimat, amic insubstituïble i treballador incansable. El trobarem molt a faltar.
