Aparcar a Lleida
Diuen que de nit tots els gats són negres i a fe de Déu que és ben veritat. Quan a més la foscor és en un espai cèntric es fa més difícil d’explicar. Que Lleida és una ciutat mal il·luminada és una evidència i als que hi vivim no ens sorprèn. Ahir al vespre aparcar el cotxe va esdevenir una odissea fosca.
Vam intentar deixar el cotxe, després de gairebé una hora donant tombs, al pàrquing de l’Auditori. Cras horror. En arribar-hi un Complet et donava la benvinguda.
Sortir del Canyeret té el seu què. Ni una indicació orientativa per on sortiràs d’aquell únic carrer més estret que el planià. Gent pel carrer, pel mig, i una corrua de cotxes que es van trobar a les fosques, llevat esclar dels propis fars. Si ets de Lleida te’n veus un bull per saber on aniràs a parar. Si ets de fora deus pensar que ets en un altre planeta.
Desemboques al capdamunt del carrer dels Cavallers i seguint, esclar, el cotxe del davant, reconeixes l’edifici malbaratat del Mercat del Pla. La sortida et fa passar per entremig, i això és literal, d’una munió de gent que ocupa les voreres del carrer de sant Martí i com que no hi cap, part de la calçada per on han de circular els cotxes que intenten sortir del laberint.
Deuen celebrar un vespreig dels temuts per les autoritats sanitàries que preveuen un pic de grip pels voltants de Nadal. Ni un urbano en tot el recorregut. Alcalde, no s’hi podria fer res? Les cartel·les als museus funcionen. Ves que no fessin el mateix als carrers.
Pobres forasters, si els busquen que no ho facin a Lleida. El que havíem previst, se n’estava anant en orris. El Concert participatiu del Messies de Händel hauria d’esperar l’any vinent. Per sort, el conte va acabar bé. Que l’au Fènix ens il·lumini, si no ho pot fer el Fèlix, au!
