La familiar d'un pacient a l'hospital Arnau de Lleida: "massa sovint tot sembla convertir- se en un negoci"

Fa aproximadament una setmana vaig passar diversos dies a l’Hospital Arnau de Vilanova, acompanyant el meu pare, que havia estat operat. Quan et trobes en una situació així, els dies, les hores i fins i tot els minuts es fan molt llargs. Tot gira al voltant de l’evolució de la persona estimada, de les notícies dels metges i de l’esperança que tot vagi bé. 

Durant aquests dies vaig poder comprovar una realitat que crec que cal dir clarament: massa sovint tot sembla convertir- se en un negoci. Per aparcar has de pagar, per veure la televisió també, i el menjar de la cafeteria té uns preus molt elevats. En moments en què les famílies ja estan preocupades i emocionalment cansades, cada petit servei acaba representant una despesa més. 

Però el que més sorprèn és que gairebé no es tingui en compte les persones que acompanyen els malalts. Moltes famílies venen de fora de la ciutat de Lleida i passen hores i fins i tot dies a l’hospital. Tot aquest temps es passa assegut en una “butaca” o caminant pels passadissos, sense tenir cap espai adequat on descansar una estona o poder-se dutxar. No es demanen grans luxes ni instal·lacions espectaculars. Potser seria tan senzill com habilitar una petita sala pensada per a aquests acompanyants, amb algun llit o llitera per descansar i una dutxa. Encara que fos un servei amb un cost simbòlic, ajudaria molt les persones que passen dies sencers al costat dels seus familiars ingressats. 

Acompanyar un familiar a l’hospital ja és prou dur. Tenir en compte també les necessitats bàsiques de qui és al seu costat seria simplement una qüestió d’humanitat i de sensibilitat. Finalment, també voldria felicitar el personal sanitari per ser uns magnífics professionals, tot i les condicions laborals en què sovint han de treballar.