Ni amics ni parents
Dono per fet que tothom coneix l’expressió i com usar-la, per exemple: “En assumptes de negocis, jo no tinc amics ni parents”. El significat és diàfan: els diners o el benefici passen al davant de qualsevol altra consideració. És el retrat perfecte de les relacions socials contemporànies, fins i tot de les afectives. Ara gairebé totes segueixen el model de rendiment. Aristòtil deia que hi ha tres classes d’amics, els que ho són per plaer, això és, aquelles persones en companyia de les quals ens ho passem bé; els amics per interès i els amics per virtut. Els darrers fa dies que estan desapareguts, car considerar l’amistat com una virtut moral i creure que només els bons poden ser bons amics (això és, de debò) mentre que els que no ho són només són còmplices, sembla fixar un estàndard gairebé inabastable. Queden, doncs, els amics per interès, aquells a qui ens atansem, o se’ns atansen, afinitats a banda, pels diversos profits que podem/poden obtenir.
El comentari és fàcil: les relacions, és a dir, els amics i els estimats són equiparats a les inversions; si hom compra accions o béns mobles i el rendiment no és l’esperat, hom desinverteix, es ven les accions o l’immoble i busca una inversió més rendible. El mateix fa amb la parella o l’amic. Mai no m’ha deixat de sorprendre la capacitat que tenen algunes persones per a tractar els altres com coses o, per dir-ho més eufèmicament, per canviar la categoria de les seves relacions, fent passar els anomenats amics a la categoria de coneguts, a la de saludats o a la de simples passavolants, segons la necessitat del moment.
Valgui l’esment a la categorització planiana dels amics per introduir el darrer tema. Ara, com ja s’ha dit, les relacions d’amistat ja no depenen de la freqüentació i de l’afecte, com creia Josep Pla, sinó de la utilitat, i encara que sembli una contradicció en els termes, se segueix usant el noble nom d’amic per a aquells l’ajuda o la col·laboració dels quals ha servit per encimbellar-se i triomfar, ai, tant uns com altres. Per això, potser mereixerien més el nom de còmplices que no pas d’amics, si hem de fer cas d’Aristòtil, o d’amistats perilloses si parafrasegem Choderlos de Laclos. En qualsevol cas, per als dubtes, preguntin al president del govern.
