Titolitis

Valoració desmesurada dels títols i certificats d’estudis com a garantia dels coneixements d’algú.” Així resa la definició del títol de l’article al diccionari. A fe que és una bona definició: “Valoració desmesurada”, és clar, i caldria afegir que “antiquada”, perquè és cert que fa uns anys els títols universitaris valien alguna cosa, quan el context educatiu valorava l’esforç, els diplomes no es regalaven i hi havia una saludable meritocràcia acadèmica. Ara, en canvi, els títols no valen ni el paper en què s’imprimeixen. No pot ser altrament si, a fi de dissimular la nostra indigència acadèmica, les nostres autoritats educatives han malmès el sistema educatiu, buidant-lo de continguts, arrossegant el currículum per terra, dinamitant els sistemes d’avaluació, empoderant reiets de taifa a cada centre i malacostumant la canalla, en fer-los passar automàticament de curs i encabat regalant-los els certificats acadèmics.

Essent així les coses, sorprèn que els nostres polítics, els mateixos que han dinamitat el sistema, encara creguin en el valor dels títols com per a penjar-se’ls falsament al currículum. En el fons són uns optimistes que creuen en l’estratificació social basada en el coneixement, com a la utopia platònica, on manaven els que més sabien. O potser sí que pensen que això no passarà mai, però segueixen creient, fervorosament, en l’estratificació social, que només es dona en funció dels diners, poder i influència que hom té, i on els títols, com els penjolls de bijuteria que passen per joieria fina, vesteixen molt.

El que resulta penós ja no és la impostura de penjar-se medalletes per aparentar el que no es té, purs exercicis de vanitat en una “professió” on un analfabet pot tenir càrrec. I prou vergonya que fa tenir ministres de cultura sense estudis superiors, de sanitat que no saben res de medicina..., per compensar hem tingut ministres d’economia i d’hisenda que si més no eren lladres. També fa peneta haver tingut presidents de govern ignorants en llengües modernes, car aquest coneixement és imprescindible per exercir en l’esfera internacional. Ja se sap, però, que a falta de talent, alguns s’imprimeixen currículums per tal que hi hagi una justa proporció entre el seu cap buit i el seu llarg expedient.