De Melos a Nuuk
Tota semblança d’aquest article amb la realitat política actual és pura coincidència. Vostè ja m’entén... L’any 416 aC. Atenes, bressol de la democràcia, estava en guerra amb Esparta. Els atenesos volien que la petita illa de Melos abandonés la seva neutralitat i se sotmetés incondicionalment a Atenes. Val a dir que tot això passava al mig de la Guerra del Peloponès, magistralment narrada per Tucídides a l’obra del mateix nom. Alcibíades era un dels líders atenencs que promovia una política exterior agressiva, la qual incloïa el domini per la força dels aliats i neutrals i l’expansió imperial de l’estat.
Els melis van reivindicar el seu dret a la neutralitat i van defensar la seva llibertat contra aquells que els volien sotmetre a servitud. Per la seva part, els ambaixadors atenesos els van respondre que aquesta pretensió era insostenible, perquè no és assenyat que els febles vulguin discutir sobre aquelles coses que els forts els demanen quan el que han de fer és posar-s’hi d’acord per a patir menys. A més, van afegir, el fet d’estar sotmesos a nosaltres serà tan profitós per a vosaltres com per a nosaltres mateixos. A la qual cosa, els melis van replicar: “Com pot ser tan profitós per a nosaltres ser els vostres súbdits com per a vosaltres ser els nostres senyors?” La resposta dels atenesos fou: “Us és certament profitós, perquè és millor que sigueu súbdits que no pas patir tots els mals que us puguin venir a causa de la guerra; i el nostre profit consisteix en el fet que ens convé més manar-vos i tenir-vos sotmesos que no pas matar-vos i destruir-vos.”
Els melis van respondre que, així i tot, pretenien conservar tant la seva llibertat com la seva neutralitat i que, en qualsevol cas, confiaven en l’amistat dels espartans, els quals, com a colons que havien estat temps enrere de l’illa, els ajudarien. Els atenesos, finalment, van dir-los que la llei del més fort no l’havien inventat ells ni havien estat pas els primers a fer-ne ús, sinó que era de sempre cert que el que pot vèncer té dret a manar i el que perd ha de patir. Dit i fet: els atenesos atacaren, van fer matar tots els homes de més de catorze anys i a totes les dones i nens els van esclavitzar i deportar a Atenes. Ara digui’m que la història no es repeteix.
