L’Ordre del desordre
La “gent d’ordre” pensa que l’única manera de viure en una bassa d’oli social és que l’Estat tingui la mà dura. No hi ha res com viure tenint por de la llei. Però les bones lleis no deriven automàticament d’una autoritat forta que impedeixi la manifestació del conflicte. Als Discursos, Maquiavel ens recorda que les bones lleis de la Roma republicana van néixer justament dels conflictes socials que hi hagué. Els tumults entre patricis i plebeus no solament no van destruir Roma, sinó que van contribuir a la seva llibertat. És a dir, Roma no va ser gran malgrat els seus conflictes, sinó precisament gràcies a ells. Què passava? Els “grans”, els patricis, volien imposar els seus interessos i prioritats. El poble, en oposar-se’ls, en lluitar per no deixar-se dominar i sotmetre, va evitar l’arbitrarietat i va fer néixer mecanismes de control, com ara els “Tribuns de la plebs”, o Defensors del poble, la missió dels quals era gestionar els enfrontaments socials. El resultat final, cada cop que hi havia un conflicte, naixia un nou equilibri social i lleis més protectores de la llibertat.
El missatge, doncs, és múltiple: la idea de “concòrdia” per damunt de tot, que provenia de l’antiguitat, ha de ser abandonada. S’assembla massa a la idea d’imposició que té la “gent d’ordre”. Cal que els ciutadans siguin actius i estiguin disposats a lluitar en la defensa de les seves llibertats i dels seus legítims interessos, cal que hi hagi un espai públic on això sigui possible, cal finalment que s’institucionalitzi d’alguna manera el conflicte mateix (amb espais de queixa i deliberació, memorials de greuges) i també la manera de resoldre’l. Evidentment, també cal que hi hagi un cert equilibri entre les parts en conflicte i que les dues en siguin conscients. Altrament es tornarà a la imposició.
D’aquesta manera, a més, els ciutadans percebran que la llei a la qual cal sotmetre’s és producte del propi esforç i resultat d’un pacte. En canvi, si qui mana pot imposar, el ciutadà (esdevingut súbdit) tendeix a veure l’ordre forçat com una funció del poder.
De la necessitat, o no, d’ordre en sentit polític en parlem avui a l’IEI, en el marc de les XXI Jornades de Filosofia Moderna que organitza la secció de Filosofia. Tothom hi és convidat.
