Matallengües
És igual treure un zero en èuscar a la selectivitat d’Euskadi que treure un zero en llengua espanyola? Resulta que no. Si treus un zero en èuscar, el tribunal on presentaràs recurs decidirà com a mesura cautelar que aquesta nota no s’inclogui en el càlcul de les PAU, de manera que això t’afavoreixi a l’hora de triar la universitat on vols entrar. Això està passant ara mateix: el sistema judicial, que exerceix només una justícia de part, premia la ignorància de la llengua del país. No cal dir, per evident, que si els estudiants haguessin tret zeros o notes molt baixes de llengua castellana i haguessin reclamat, els tribunals no els haurien pas eximit del seu coneixement.
Resulta que a Euskadi, si fa no fa com a Catalunya, el sistema escolar garanteix, amb independència del tipus d’institut on es vagi, que tothom coneix l’èuscar i el castellà. Pel que sembla, allà passa també el d’aquí, això és, que la minoritzada llengua pròpia, en no ser imprescindible per a treballar o comunicar-se, no és d’ús comú arreu, els estudiants que no la parlen a casa no en són prou o gens competents i el sistema educatiu no fa complir la llei com caldria a fi de compensar els nocius efectes de la diglòssia. Tot això s’explica pel rerefons polític que sabem: la Constitució espanyola només reconeix una llengua estatal: el castellà, per bé que les altres, com diu el text “seran objeto de especial respeto y protección”, ara bé, ja sabem com l’Estat entén que aquestes llengües siguin oficials als territoris respectius. El fet és que per a ell només compta, i poc, el que diu el text constitucional a l’article 3.3, per al qual són, només, “patrimonio cultural”, com el pa amb tomàquet o la pilota basca.
Com podem demanar que Espanya valori realment com a riquesa les llengües de les nacions que componen el seu territori? Com ha de fer-ho si, poruga, sap que aquests “territoris conquerits” només aspiren a eixir del seu domini i que la llengua, més en l’un que en l’altre, és el factor essencial de la consciència nacional? En fi, com va dir Antonio Machado: “España miserable, envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora.” Jo hi faria una correcció, diria que més que menysprear, tem, i com que tem rebutja i reprimeix. Com l’escorpí, no sap fer altra cosa.