L’eclipsi de la raó

I sobtadament, el dia es va convertir en nit”, escriu Heròdot a la seva Història (I,74, 2), literalment “é émére exapínes núx égéneto”..., tal com havia predit el savi Tales de Milet. El context és una guerra que feia cinc anys que durava entre lidis i medes. Al sisè any, al mig d’una batalla, els combatents es van quedar a les fosques i van decidir concertar la pau. Atès que sense lligams de parentiu els tractats no duren, van acordar casar la filla del rei dels lidis amb el fill del rei de Mèdia. Els estudiosos posteriors han interpretat que Heròdot, parlant de la predicció de Tales, es referia a l’eclipsi que va tenir lloc el 28 de maig de l’any 585 aC. El cert és que el text no precisa pas l’any, ni el dia ni l’hora, ni empra tampoc el concepte grec “ekleipsis”, sinó la perífrasi: “inversió del dia”. Tampoc no és clar que Tales disposés dels coneixements ni dels instruments per a una predicció exacta, encara que, segons una anècdota que explica Plató al diàleg Teetet (174a-b): “mentre feia astronomia i mirava cap amunt, va caure dins d’un pou; i una serventa tràcia es va burlar d’ell”. Anècdota que parla del fet que la seva fascinació pel funcionament de l’univers obscuria la seva percepció de la realitat que tenia davant dels ulls i sota els peus.

Hi ha una altra anècdota, aquesta de l’A.T., al llibre de Josué (10, 12-14), que explica com, en una batalla contra els amorreus, Josué, dirigent d’Israel, demana a Déu que el Sol s’aturi per tal de poder aniquilar l’enemic abans del vespre: “Sol, atura’t sobre Gabaon, i tu, Lluna, sobre la vall d’Aialon”. No és pas un eclipsi, sinó una intervenció directa de Déu per afavorir l’autoanomenat “poble escollit”. Hi ha altres anècdotes de caràcter similar, com quan al rei hitita Mursili II li és enviat el “presagi del Sol” en forma d’eclipsi a fi d’evitar-li una campanya militar previsiblement desastrosa.

Com veuen, a l’antiguitat, llevat del cas de Tales, els fenòmens astronòmics eren interpretats i viscuts en clau religiosa. En teoria això no hauria de passar ara, que som gent il·lustrada; m’ho fa dubtar, però, el caràcter quasi litúrgic de les aglomeracions, discursos i expressions extàtiques que he vist i sentit durant l’eclipsi –en realitat, de la raó– que hem viscut aquest dimecres.