SEGRE

Creado:

Actualizado:

Aquest estiu he resistit les calorades amb un bon ventilador a la vora que, a la que em descuidava, em feia passar les pàgines del llibre A sang freda de Truman Capote. No tinc gaire tirada als relats, a les sèries o als programes que es basen en històries reals (ara, per esnobisme, en diuen True crime), però he de confessar que aquesta crònica en format de novel·la em va atrapar des del començament. Val a dir que l’autor coneix bé els recursos literaris per aconseguir interessar el lector. Així, quan hom es disposa a llegir aquest llibre ja sap què passarà: tots els membres de la família Clutter: el pare, la mare i els seus dos fills adolescents seran assassinats, com anuncia el primer capítol: I - Els darrers que els van veure vius. En aquesta qüestió, el llibre funciona igual que Crònica d’una mort anunciada de Gabriel García Márquez.

L’escena que més em va impressionar no és pas la de la descripció del crim, sinó una que passa unes hores abans dels fets. Herb Clutter, el pare, un pròsper i ben considerat granger de Holcomb, Kansas, contracta una assegurança de vida de 40.000 dòlars, amb clàusula de doble indemnització en cas d’assassinat. Res no té d’estrany, ell era el proveïdor familiar, tenia dos fills adolescents i la seva dona “patia dels nervis” des de feia sis anys. L’escena que descriu el contracte mereix una ullada: Bob Johnson, agent d’assegurances, bromeja dient que, segons els informes mèdics, l’assegurat està tan sa que “probablement el tindrem per aquí un parell de setmanes més”. Herb Clutter, per la seva part, abans de signar el taló amb el primer pagament del contracte –sempre paga amb xecs, mai no du efectiu ni en té a casa, cosa que contrastarà irònicament amb el fet que els assassins que el visitaran a la nit esperen trobar 10.000 dòlars en una caixa forta–, viu un “moment solemne” de reflexió. I Capote comenta: “L’estat d’ànim de l’home que signa una assegurança de vida és semblant al de qui signa el seu testament: per força pensa en la mort.”

Tot plegat fa pensar en la vulnerabilitat humana davant de l’atzar i la violència gratuïta; els assassins maten quatre persones i només s’enduen 50 dòlars, i també ens fa adonar de la ironia pregona de la vida: contra la mort no hi ha assegurança que valgui.

tracking