Apostar per la democràcia

Aquests dies en què es parla tant de democràcia és oportú tornar als clàssics per deixar algunes coses ben clares. El que no és legal no pot ser democràtic i ningú que vol defensar una democràcia pot incomplir les lleis que no li agraden. Aristòtil ho deixava molt clar, és preferible la sobirania de la llei a la d’un dels seus ciutadans, especialment la del sobirà. Molts creiem que algunes lleis cal millorar-les. És hora de reformar la Constitució i el model de finançament, però en cap cas sense saltar-se les lleis, sinó exercint la democràcia com cal fer-ho, reunint les forces parlamentàries suficients per aconseguir fer els canvis, mai imposant-los. Admetre que els polítics tenen impunitat per fer el que volen sense cap control és un perill, és un gran perill. Ningú en democràcia arriba més de mitja hora tard al jutjat, i tampoc incita a fer un escarni (escrache en castellà) a la porta perquè els que estan dintre sàpiguen que un no vol sentir-se un ciutadà comú, com tothom quan ha d’anar al jutjat si són citats, com tanta gent ho fa cada dia. Jo no actuaria així per molts motius, entre els quals destaco el respecte a la democràcia, a la separació de poders i a la bona educació que s’ha de tenir, especialment quan un té responsabilitat política. Sorprèn que n’Artur Mas no digués el mateix davant el jutge que el que diu quan arenga les masses. Les seves declaracions no són conseqüents amb el que explica als mitjans de comunicació. I no el sentim mai parlar de corrupció, perquè hi ha molts polítics penjats d’aquelles branques que amenaçava en Pujol, alguns del seu nucli més proper. No els agrada el model de finançament però no van a millorar-lo. Tenim trens de rodalies aturats i solament parlen de desconnectar. Alguns continuem pensant que cal reformar moltes coses, però mai imposant-les. Desitjo que mai deixin de dialogar, de parlamentar, d’arribar a acords, i que abandonin qualsevol forma que depreciï tot el que la democràcia representa. Alguns dels que donen suport al govern els xiuxiueja a l’orella que cal desobeir, saltar-se les lleis i creuar el Rubicó per incitar el que no ens mereixem. No ho facin, si us plau, i reprenguin el seny que amb orgull hauria de ser sempre el gran símbol català.