Literatura

Ei demostrat qu’era comprension de tèxtes literaris afavorissen era abilitat lectora, autant coma eth desvolopament dera capacitat de comunicacion, causa que permeterà expressar-se corrèctament, aqueriment de vocabulari, desvolopament dera memòria o arténher un pensament critic. Era lectura ei un procès cognitiu que permet compréner tèxtes plan complèxes o pòc. A trauès d’aguesti se pòden premanir activitats o recorsi, includits es audiovisuaus, plan atractius entàs lectors mès joeni. Ei plan interessant que des dera escòla s’involucren ena literatura, pr’amor qu’ei possible que jamès arriben a saber se les agrade o non. Diferentes investigacions demòstren qu’era literatura apòrte un papèr important ena milhora d’ua lengua en tot proporcionar un apòrt lingüistic autentic, promò era expansion deth vocabulari e refortilhe es estructures gramaticaus. Quinsevolh lengua, tanben era nòsta, a de besonh de tèxtes literaris entà qu’eth usatgèr pogue gaudir d’eri. Des der Institut d’Estudis Aranesi - Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana s’a premanit ua bona colleccion dera literatura universau revirades ar aranés, totes eres a disposicion des lectors qu’atau ac volguen, coma exemple era darrèra publicacion Eth Quishòt en un format atractiu entà toti e totes. Tanben cau aprofitar d’auti tipes de tèxtes literaris que mos endintraràn en uns personatges, situacions sociaus, cultura, istòria, en tot fomentar era creativitat, capacitat d’endonviar o explorar en mon que mos entornege. Tà ua lengua qu’a de besonh que s’emplegue sociaument e de recorsi, que milhor que practicar era lectura de quinsevolh tipe, era qüestion ei que se hèsque!