Adeu a l’Illa Cultural de Solsona

El govern d’ERC+CUP de Solsona ha decidit abandonar el projecte d’Illa Cultural. Un gir inesperat que ha vist la llum després de conèixer que l’Ajuntament demanarà que es destini 240.106,75 euros del PUOSC de Generalitat a la rehabilitació de Cal Manel per tal de situar-hi els treballadors de l’Agència de Desenvolupament Solsona-Cardona.

El cop del volant que significa aquesta actuació en la concepció d’ús cultural del conjunt format pels edificis històrics de propietat municipal: Cal Morató, Cal Manel i Cal Metge Solé és brusc. Era un consens estable de ciutat –grups polítics i societat civil– desenvolupar aquesta Illa com una zona integrada de cultura, patrimoni, folklore, centre d’interpretació i d’acollida dels visitants.

El nostre grup de Treballem per Solsona va alertar durant anys que el projecte que tenia al cap el govern municipal era difícil d’encabir en aquesta zona: Casa dels Gegants del Carnaval, Alberg, zona comuna d’estudi i treball i un mirador. L’alberg, que és necessari, es volia posar en calçador en aquest emplaçament. Conseqüentment, la Casa dels Gegants perdia espai per voler-hi posar altres usos. Les juntes del Carnaval van recelar-hi amb raó. En el seu moment no se’ls escoltava i ara els usen d’escut per justificar la seva mala gestió. Que quedi clar que amb menys usos, la Casa dels Gegants tenia molt més espai.

Amb l’adeu a la Casa dels Gegants ens quedem sense un projecte cultural de primer ordre pensat per posar en valor aquest patrimoni material i immaterial que té la ciutat des d’un vessant pedagògic i etnogràfic. Paral·lelament, on queda ara tota la feina realitzada per carnavalerus històrics i les aportacions de molta gent per tal de dibuixar aquest espai? Lo Cal Boig, l’emplaçament actual, és una bona solució provisional però no la definitiva.

Renúncia a un projecte turístic cabdal. La casa dels Gegants del Carnaval havia de constituir també un pol d’atracció turística que ajudés a dinamitzar comercialment tota la ciutat i especialment el Nucli Antic d’una forma desestacionalitzada. Havia de servir per acompanyar el flux de visitants a travessar tot l’eix comercial, la restauració i l’hostaleria fins a arribar al cor de la ciutat. Un projecte que podia ser cofinançat.

Aquest canvi comporta per l’Ajuntament un malbaratament ingent de recursos econòmics. A banda de la compra de l’immoble, cal sumar la contractació del Pla d’Usos, la contractació de l’avantprojecte i el projecte executiu dels Serveis Tècnics. Ara, literalment, es llença a la paperera. Quants diners val tot això? També cal recordar que l’Ajuntament va haver de renunciar a dos ajuts concedits, un FEDER i una subvenció de la Diputació, que sumats superaven el milió d’euros. Mai ningú ha fet autocrítica.

El regidor d’urbanisme d’ERC va justificar que com que hi ha molts locals buits al nucli antic seria una bona acció obrir Cal Manel amb treballadors públics de l’Agència SolCar per tal de donar vida. No és una bona idea. Si Solsona s’ha de conformar a obrir espais amb funcionaris públics no anem pel bon camí. Ni és eficient econòmicament. I clar que s’han de millorar els espais de l’Agència o els de l’Oficina d’Habitatge, que és ben urgent. Però en aquesta ubicació no. Demanem al govern que trobi un punt just entre remodelar els espais de treball i sacrificar oportunitats de desenvolupament.

Posteriorment, el nostre grup vam preguntar què s’hi faria en l’antic espai que ocupava l’Agència i se’ns va contestar que potser dos pisos. El criteri és equivocat i no respon a una política d’equitat dels recursos públics. Quant costarà habilitar dos habitatges que actualment són oficines municipals? A més a més, aquestes oficines es troben sobre la nova comissaria de Policia Local la qual cosa té un sentit de conjunt de serveis municipals.

Per últim, aquesta ocurrència del govern a quin programa electoral sortia? Treballem per Solsona està en contra d’aquesta improvisació que compromet governs posteriors que puguin tenir una mirada més ambiciosa i intentar generar activitat per la nostra ciutat.