Comença el compte enrere

Aquesta setmana hem celebrat el Ple de l’Estat de la ciutat de l’equador del mandat on tots els grups municipals hem fet arribar les nostres valoracions. I avui, dos anys després de l’inici del mandat, el balanç és clar: hem vist la pitjor versió del govern municipal i les pitjors formes del seu alcalde, Fèlix Larrosa; ha desconnectat i ha abandonat completament els barris de la nostra ciutat; vivim en una ciutat més cara, més insegura i amb grans promeses i propaganda buida.

Només ens han calgut dos anys per veure la pitjor versió del govern del PSC i les pitjors formes de l’alcalde Larrosa. Lleida avui és una ciutat més cara que fa dos anys, ofegada a impostos i taxes sense veure millores a la ciutat ni als seus serveis. Lleida avui és una ciutat més insegura que fa dos anys. Tot allò que va prometre l’alcalde que faria en matèria de seguretat s’està quedant en res. Bé, sí, només està aconseguint adobar el camp a l’extrema dreta, alimentant els discursos d’odi i prometent una “mà dura” davant l’incivisme que ni és creïble ni és eficaç. Ens volen fer creure que tot avança, que vivim una transformació. Però mentre l’alcalde només ens projecta un futur idíl·lic (la Lleida del 2050 i dels projectes faraònics), la ciutat del dia a dia se’ns mor. I això ja ho hem viscut en aquesta ciutat, projectes que encara avui paguem amb pressupostos municipals i que no permeten mantenir-los ni amb el manteniment que mereixen. Hem de pensar en gran, però amb capacitat, rigor i solvència i sense descuidar el dia a dia, la ciutat dels lleidatans que passegen pel carrer Major i veuen amb tristesa l’estat del comerç local o la dels ciutadans que no poden entendre que les coses essencials –els bancs dels parcs, les fonts, les voreres, els serveis– s’enfonsin en l’oblit.

Fa un any dèiem que l’alcalde suspenia. Enguany, ni s’ha presentat a classe. Ha deixat buida la cadira del compromís i ha desertat del seu deure més bàsic: ser al costat de la gent. Els barris se senten abandonats, els veïns i veïnes cansats de promeses incomplertes. Només cal passejar i parlar amb els veïns i veïnes del Centre Històric, de Noguerola, de la Mariola, de Joc de la Bola, de Cappont, Bordeta, i així fins a tots els barris de la nostra ciutat per veure que ja no se’l creuen, alcalde. En aquests dos anys del seu mandat: barris decebuts i persones decebudes.

I què en queda, doncs? Un govern que viurà de renda tot el mandat. Que tallarà cintes de projectes heretats, però no n’acabarà cap o ben pocs dels que hagi començat ell. El Palau de Vidre, la nova estació d’autobusos, la rambla Ferran, Aragó, Fleming, Riu Ebre, la renaturalització de les Basses… (segueixo?) Tot ja estava en marxa. Tot és fruit del treball de l’anterior govern. L’actual només arriba a fer-se la foto. I el més greu: ho fa com si el mèrit fos seu i buscant excuses de mal pagador. Però malgrat aquest panorama, a Esquerra Republicana no ens resignem. Sabem que una altra Lleida és possible. I no només és possible, sinó més necessària que mai. Una Lleida on els barris recuperin la centralitat, on es garanteixin serveis dignes, equipaments culturals i esportius accessibles i un transport públic eficient. Una Lleida que aposta per la municipalització del servei d’autobusos, per un parc d’habitatge públic que doni resposta a l’emergència residencial, i per un Pla de Salut Mental Juvenil que posi al centre el benestar dels nostres joves.

Volem una ciutat que torni a escoltar les entitats, que recuperi l’orgull de la cultura popular i on tothom pugui participar amb igualtat i dignitat. Una ciutat que defensi la seguretat des de l’esquerra, amb una mirada inclusiva, justa i ferma. Treballarem des de la convicció, l’honestedat i l’esforç compartit. Perquè Lleida no és de qui la governa des de la distància, sinó de qui l’estima des de la proximitat. Encara som a temps. El compte enrere ha començat, i nosaltres estem preparades per liderar el canvi que la ciutat mereix.