L’oblit municipal del patrimoni a Lleida

La situació d’oblit patrimonial a Lleida esdevé exasperant. Tot i que des de l’ajuntament, el paer en cap Fèlix Larrosa ha informat a bastament, que tenen previst invertir aquest 2025 dos milions d’euros per salvar recursos patrimonials, la realitat s’entesta a mostrar el seu estat lamentable i abandonat cada dia que passa.

D’entrada hi ha tres elements del terme municipal de Lleida que estan patint la degradació del temps als nostres ulls, sense que les autoritats competents hagin assumit la seva responsabilitat de conservació: el monestir gairebé mil·lenari de Sant Ruf (edificat en 1152, l’edifici més antic de la ciutat), el molí de Cervià (Partida de Granyena) i la Torre de Telegrafia Òptica del Tossal de Moradilla. Tot això, sense oblidar l’estat de degradació de les muralles de la Seu Vella o el Castell de Gardeny i l’oblit de les Termes Romanes, que abans de 2007 havien d’allotjar, prèvia restauració, el Museu d’Història de Lleida.

De tots ells, el Monestir de Sant Ruf (romànic del segle XII), és el gran oblidat de l’Ajuntament de Lleida. L’edifici va passar a mans privades després de la desamortització de 1837, que el van condicionar com a edifici agrícola d’horta, i així ha arribat als nostres dies, com un híbrid que conserva el seu esplendor medieval, en la part externa dels absis, i una adequació interior com a torre de pagès, avui abandonada. Amb tot i amb això, experts contrastats com els professors de la Universitat de Lleida, Francesc Fité o Joan Busqueta, han avalat la seva conservació per la importància històrica i artística. Això va fer que en un primer moment, l’alcalde Àngel Ros es comprometés, el desembre de 2017, amb els propietaris actuals, tot signant un conveni pel qual cedien l'ús del monestir a la ciutat durant quinze anys, renovables en períodes de cinc. La intenció d’aquell contracte era fer actuacions de millora per protegir el monestir i facilitar la seva visita des del mateix 2018, però cap s’ha efectuat, tot i passar tres equips de govern, encapçalats per Ros, Pueyo i Larrosa. Davant aquesta inacció, el Centre d’Estudis Comarcal del Segrià (CECS) va encapçalar una intensa campanya en defensa del monestir (amb actes al seu peu i publicacions a la seva revista Shikar), que va ajudar a què fos declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, el 17 de gener del 2019, per la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta decisió es pensava que el consistori es veuria obligat a actuar. Res s’ha fet des de llavors, a excepció de l’ocupació invasiva d’una bandada de coloms, que l’han fet seu i el deterioren més cada dia que passa.

El molí de Cervià ha esdevingut selvàtic amb el pas del temps. Situat al marge esquerre del riu Segre, a dos quilòmetres de la ciutat de Lleida, a tocar del camí de Grenyana, i a sobre la sèquia de Fontanet, va estar actiu des del segle XIV. El complex actual conserva dos edificis: el molí de dalt, amb diverses funcions, i el molí fariner de baix. A finals del segle XVII es van fer obres d’ampliació, durant les quals es van posar l’escut de la ciutat i les escultures de Fontanet i Sant Anastasi (probablement el més antic de la ciutat). Avui en dia, encara es visible un complex sistema hidràulic amb recloses, basses, peixeres i un imponent salt d’aigua, tot i que els edificis industrials no es troben en gaire bon estat i la vegetació ha pres gran part de l'espai.

Finalment, el Tossal de Moradilla amb elements com una necròpolis medieval, la fortificació republicana de la Guerra Civil i la seva Torre de Telegrafia òptica és, probablement, un dels exemples més palmaris de desídia institucional vers un monument únic en la seva espècie, testimoni de la línia telegràfica que anava de Barcelona a Lleida. Després de ser denunciada la seva deixadesa i perill d’enderroc per part del CECS diverses vegades des del 2015, amb reunions amb els regidors responsables i denúncies a la premsa, ha calgut que caigués la paret oriental a finals d’octubre de 2024, que es sumava a una altra caiguda anteriorment, perquè, escoltant el clam popular i una exitosa jornada tècnica dedicada a tot el conjunt patrimonial del tossal organitzada pel CECS, l’ajuntament projectés una actuació d’adequació de la torre valorada de 150.000 euros el desembre de 2024.

Tanmateix, darrerament ha transcendit que l’arquitecta del projecte, Imma Castelló, ha deixat el càrrec, cosa que torna a generar neguit perquè el projecte s’havia de presentar aquest setembre a la Comissió de Patrimoni, per obtenir el seu vistiplau i poder iniciar la contractació de les obres. Tanmateix, després de nou mesos de l’ensorrament no s’ha fet res, quan l’actuació demanava rapidesa i amb el perill subjacent d’un enrunament definitiu del que resta dempeus.

En paral·lel, el mateix dia que l’ajuntament informava sobre l’actuació prevista a Moradilla, el paer en cap també detallava que la Paeria invertiria, amb altres institucions, 1,7 milions d'euros per millorar les derruïdes muralles del Tossal de la Seu Vella, que, com Moradilla, va caler que caiguessin en part (Llengua de Serp, gener de 2025) per iniciar una actuació. A més, el consistori també projectava invertir uns 100.000 euros més en condicionar l’oblidada Cuirassa farcida de matolls i l’oblidat i mai protegit Molí de Cervià.

De les depauperades muralles, tan externes com internes, del Castell de Gardeny no n’hem sentit a parlar, tot i que l’alcalde Larrosa afirmi que lidera: “el projecte per restaurar les termes romanes de Cardenal Remolins perquè sigui un espai civicocultural i he encarregat el pla per crear un centre d'interpretació de la Guerra Civil, la redacció del qual finançarà l'Estat”.

Unes promeses consistorials que es sumen a les de l’anterior alcalde socialista Àngel Ros, que l’octubre del 2006 va assegurar que a les termes de Cardenal Remolins es faria el centre d'interpretació del futur Museu d'Història de Lleida, o que faria un Museu del Clima, avui inacabat i oblidat, que va costar 2 milions d’euros l’any 2017.

En definitiva, la política monumental i patrimonial conjunta municipal s’ha manifestat erràtica els darrers 15 anys. Una solució podria passar per reunir una comissió formada pels arqueòlegs i historiadors més notables de la ciutat, que, juntament amb els arquitectes municipals, proposés un pla de salvament patrimonial amb perspectiva de futur que, d’una forma progressiva, detallés els monuments sobre els quals cal actuar de forma més urgent i elaborés propostes d’actuacions. Una tasca conjunta que permetria salvar l’escàs patrimoni que li resta a una ciutat antigament esplendorosa, però terriblement castigada per les guerres des de l’època moderna.