Per una política del replà

La cerca dels consensos per fer avançar la Plana, el Pirineu i l’Aran.

Vivim temps difícils, d’aquells en què la política hauria de ser més necessària que mai. Però massa sovint, el que veiem als parlaments, als ajuntaments o als platós de televisió no és política, sinó postureig. No és negociació, sinó bloqueig. No és projecte, sinó confrontació. I potser ha arribat el moment de recuperar una vella idea: la política del replà, la que es fa al servei de la gent.

Què és la política del replà? Aquella que practiquem als nostres pobles, a la política municipal. Quan hi ha un problema no ens podem permetre fer discursos buits ni esperar eternament la solució ideal. Per fer possible aquestes realitats, els polítics ens hem de trobar al replà: que un baixi un esglaó i l’altre el pugi per posar-nos d’acord. No perquè pensem igual, sinó perquè hem d’avançar.

Aquesta és la política que coneixen bé els alcaldes i regidors de casa nostra, especialment als pobles i ciutats de les comarques de Lleida. Ells saben què vol dir tenir els veïns a la porta, escoltar de primera mà els problemes i haver de buscar solucions amb pocs recursos però amb molt d’enginy. És la política del dia a dia, del camí rural que cal arranjar, del consultori que no pot tancar, del jove que es queda perquè té oportunitats.

I aquesta manera de fer, tan arrelada als pobles i ciutats, també hauria de ser la brúixola per als diputats i diputades a la Diputació de Lleida. Una institució que, malgrat ser poc visible, té una responsabilitat clau: fer costat als municipis, reforçar el món local i actuar com a palanca de cohesió territorial. El país no es construeix només des del capdamunt, sinó des de baix, des de cada poble, des de cada ajuntament, des de cada replà.

Per això, des de Junts Impulsem vam presentar una moció demanant la gratuïtat del transport escolar en estudis postobligatoris. Una moció que es va aprovar per unanimitat, demostrant que la política del replà és possible. I, que quan es porta a la pràctica, en surt beneficiada tota la ciutadania.

Avui, aquesta idea senzilla sembla revolucionària. I, tanmateix, és l’essència mateixa de la política: posar-se d’acord. “Fer possible l’impossible”, com deia Václav Havel. La política és l’art d’aconseguir que realitats aparentment irreconciliables trobin un camí compartit. No és la ciència de tenir raó, sinó la responsabilitat de trobar solucions.

La política no és una feina, sinó una vocació. I, com la mestra que ensenya, la metgessa que cura o el paleta que aixeca parets, tots hi hem de posar el millor de nosaltres mateixos. En particular, a la política hem d’escoltar, entendre i pactar. El consens no és una feblesa, és una fortalesa democràtica. I només des del respecte mutu i la voluntat de col·laborar es poden construir majories sòlides i reformes útils.

Per això, necessitem una política del replà: humil, realista, valenta. Una política que no visqui d’eslògans, sinó de fets. Que sàpiga escoltar el que passa als carrers i traslladar-ho en acords possibles. Perquè la democràcia no és una cursa per derrotar l’adversari, sinó un camí per compartir amb qui pensa diferent. No es tracta de guanyar sempre, sinó de no perdre mai de vista per què estem aquí: per millorar la vida de la gent.

Perquè només des d’aquesta actitud, ajuntament a ajuntament, comarca a comarca, acord a acord, podrem avançar com a país. I això, només s’aconsegueix al replà.