Salut mental en suspens: mesures pactades, mesures necessàries

Les patologies mentals poden arribar a ser profundament devastadores per a les persones que les pateixen. No entenen de límits: sacsegen la ment, deixen empremta al cos –com les somatitzacions– i irrompen amb força en l’entorn social i familiar.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un inquietant 20% del jovent de tot el món conviu amb trastorns mentals, ja siguin temporals o crònics. I el més preocupant: aquestes xifres no fan més que créixer a mesura que avança l’edat adulta. Actualment, el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves de 12 a 19 anys. Ningú està lliure de patir en algun moment de la seva vida un trastorn mental. I si posem el focus a casa nostra, les dades tampoc conviden a la tranquil·litat. Lleida apareix en posicions sorprenentment altes en el rànquing europeu de consum de drogues: sisena en ketamina, vuitena en cocaïna i dinovena en cànnabis. Aquestes són les xifres que revela l’últim informe de l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies, després d’analitzar les aigües residuals de bona part de les principals ciutats del continent. Però la llista no acaba aquí: en MDMA (èxtasi), Lleida fins i tot supera la mitjana europea.

A tot això s’hi suma una altra dada inquietant: l’elevada presència de fàrmacs –especialment ansiolítics i antidepressius– a les nostres aigües residuals. En el cas dels antidepressius, la concentració és superior tant a la mitjana europea com a la catalana, un indicador que encén més d’una alarma sobre l’estat real del benestar emocional de la població.

Per aquest motiu, des del Grup Municipal de Junts per Catalunya Lleida, vam impulsar una moció a l’ajuntament per incloure millores en salut mental que tots els grups van rebre amb bons ulls i que va acabar sent una declaració institucional per unanimitat. Eren bones notícies per a Lleida. Però des d’aquell 24 de juny de l’any passat fins ara, el govern de l’ajuntament no ha començat a fer res –i això que hi van votar a favor–. És un compromís trencat, un paper mullat que s’ha quedat en un calaix, com ja va sent habitual.

La salut mental és quelcom molt important per a la vida dels lleidatans que ho pateixen i també per als seus cuidadors, familiars i amics; cal doncs dedicar-li treball i recursos. Cal passar de la paraula a la realitat, i aquest és un trajecte que la salut mental de Lleida encara espera.

Hi havia millores acordades fàcils de portar a terme com instar els centres sanitaris que humanitzin els seus espais, impulsar campanyes per promocionar la salut mental entre els joves o elaborar un Mapa d’Actius de Salut Mental, unificant la informació disponible per fer una eina àgil, fàcil i accessible, per informar de tots els recursos de què disposa Lleida en relació amb la salut mental. Però sembla que el nostre ajuntament hagi oblidat aquestes promeses.

El Grup Municipal de Junts treballa per aquestes millores. Per això pensem que seria cabdal per a la ciutat el fet de tenir una regidoria de benestar emocional, on es doni un servei multidisciplinari (salut, ajuts, habitatge, educació, etc.) a les persones que ho necessitin per tal d’optimitzar recursos i simplificar els tràmits que s’hagin de fer. Com hem fet a Girona, on Junts va impulsar una regidoria de benestar emocional, ja que la salut mental va més enllà de l’absència de patologies mentals, és viure en benestar. Una proposta en què treballarem fins que sigui realitat.