Per Nadal, cada ovella al seu corral

Gairebé hi som. Queda poc. Que ningú no pensi que ja ha arribat a Betlem. Que ningú no s’emboliqui amb excuses de mal pagador dient que no és prou digne per atansar-se a contemplar el misteri de l’Infant diví. Recordeu què vam dir: el nostre és un camí eclesial, comunitari, i, per tant, això d’arribar a Betlem és cosa de tots. L’Esperit és qui ens convida a gaudir de cada passa. Aquestes darreres setmanes ho hem anat dient de maneres diverses –recordes?–: per arribar a Betlem cal “fer pinya”, cal “tocar de peus a terra” i cal “fer-se el llit”, és a dir, entendre que el servei als qui ens envolten és quelcom substancial per a la vida cristiana. Doncs bé, arribats a aquest punt, voldria encomanar-vos una mica més d’entusiasme i de força per fer l’últim tram, comentant una dita conegudíssima de la nostra saviesa popular: “Per Nadal, cada ovella al seu corral”.