Diem no al Hub Cívic de Balàfia

Al govern, el que sembla que li falta, últimament, és claredat. Per això avui vull parlar clar del que l’Ajuntament anomena, amb un nom molt modern i molt anglosaxó, el Hub Cívic de l’Antiga Escola de Balàfia. Perquè darrere d’aquest nom tan polític hi ha una realitat que el govern socialista no explica amb la mateixa claredat amb què l’hauria d’explicar: aquest projecte inclou un alberg. I sí, encara que diguin que “només” és una part del projecte, hi és. I això, als veïns, se’ls ha de dir tal com és, sense trampes ni eufemismes.

Parlem clar del llenguatge. Quan una administració comença a jugar amb paraules boniques, amb llenguatge tècnic i amb anglicismes, normalment no és per casualitat. És per suavitzar, per diluir, per evitar dir les coses pel seu nom. Però la ciutadania no és estúpida. Balàfia no és estúpida. Si el projecte inclou un alberg social, que ho diguin clarament. Amagar-ho sota el paraigua d’un “hub” no és transparència; és just el contrari.

Parlem clar de la participació. Balàfia és un barri de gairebé setze mil veïns. Setze mil. No es pot dir, amb tota la barra del món, que hi ha hagut una participació real perquè s’han fet alguns tallers o reunions reduïdes i després vendre això com “la veu del barri”. Això no és escoltar un barri; això és seleccionar interlocutors còmodes i després posar-los de coartada.

Quan es fa un equipament nou –i tothom sap que això passa molt poques vegades– és fonamental escoltar el màxim nombre de veïns possible. No només els que pensen igual que tu, no només els que no aixecaran la veu. Escoltar de veritat vol dir assumir que hi haurà preguntes incòmodes, opinions diverses i desacords. I això, pel que sembla, incomoda.

Parlem clar de la manera de fer. La sensació que tenen molts veïns és que s’ha volgut convèncer més que escoltar. Que el projecte ja estava decidit i que el procés participatiu era, en el millor dels casos, un tràmit. En tallers petits és més fàcil vendre una idea; en grups grans, la gent pregunta, contrasta i opina. I això dona la impressió, molt estesa al barri, que s’ha intentat colar un gol per l’esquadra.

Parlem clar del fons de la qüestió. La pregunta clau és molt senzilla: qui viurà a l’alberg? Si es fa un alberg és perquè hi ha una demanda. I si hi ha una demanda, hi ha perfils. Per tant, es pot explicar. Hi haurà menors no acompanyats? Hi haurà persones en situació administrativa irregular? Hi haurà persones amb addiccions o dependències? Hi haurà persones amb antecedents penals? Fer aquestes preguntes no és criminalitzar ningú. És informar els veïns. I informar és una obligació bàsica de qualsevol govern que es digui democràtic.

Parlem clar de la por i de la transparència. La transparència no genera por. El que genera por és l’opacitat, el silenci i la sensació que les coses es volen fer d’amagat o sense explicar-les bé. Quan no s’expliquen els detalls, quan es menystenen les preocupacions legítimes dels veïns, el que es fa és alimentar rumors i desconfiança. I això sí que és irresponsable.

Parlem clar del respecte. Tot això va de respecte a Balàfia i als seus veïns. De respecte a un barri treballador, compromès i que ja ha assumit molts reptes al llarg dels anys. No estem dient no a tot. No estem dient que no a la inclusió social. El que estem exigint és que les coses es facin bé: amb informació clara, amb participació real i sense imposicions. Qualsevol projecte s’ha de fer amb consens, escoltant tothom, atenent les necessitats reals del barri.

Parlem clar, en definitiva. Balàfia mereix la veritat. Mereix que se li expliquin els projectes sense maquillatge, sense jocs de paraules i sense presses. Mereix ser escoltada de debò, no només utilitzada com a escenari d’un relat polític. I això, agradi o no al govern socialista, és una línia vermella que no pensem deixar passar.

Vull que els veïns opinin, decideixin i no se’ls imposi res ni a Balàfia ni a cap altre barri de Lleida, perquè d’alternatives n’hi ha. Hub cívic, sí; albergs encoberts i serveis barrejats, no.