Esclaus de la tecnovigilància

Un dels quadres més brutals de la història de l’art i que tothom té gravat a la retina és l’obra mestra de Goya Saturn devorant els seus fills. El forat negre que conforma la boca està a punt de mastegar el que queda del bracet espellat i ensangonat d’un dels seus fills, esquinçant-lo de l’espatlla emblanquinada, tensa i rivetejada per un carmesí d’una intensitat que dol on hi hauria d’haver el cap i el braç dret de l’infant. Cronos aferra per la cintura el que queda de la criatura com si temés que se li havia d’escapar.

El mite planteja el temor del Temps a ser substituït per un dels seus fills. En un dels girs propis de la narrativa olímpica, van ser justament les accions per evitar el seu parricidi el que el va provocar: la seva muller Rea va fugir i va infantar Zeus a Creta ajudada per Gea, mare de Cronos i dona d’Urà, amb qui havia profetitzat la mort del seu hereu a mans d’un dels seus fills.

Existeix un paral·lelisme interessant entre el càlcul del temps a la modernitat i el sistema productiu industrial, tal com explica David S. Landes al seu llibre Revolución en el tiempo. El reloj y la formación del mundo moderno (Crítica, 2007). Hi planteja la idea que l’augment de la precisió en el càlcul del temps i el seu aprofitament econòmic van ser una conseqüència directa del ferrocarril. Als EUA, la connexió ferroviària de les dues costes havia de ser precisa perquè al passar per diferents fusos horaris calia coordinar els rellotges entre les estacions i els ferrocarrils per assegurar la puntualitat en les arribades i sortides de les estacions. Actualment, la precisió ha arribat fins al punt que la marca suïssa Omega, que s’encarrega del sistema que capta les arribades a meta en atletisme, és capaç de captar 40.000 fotogrames per segon. El MIT va desenvolupar un sistema de càmeres per gravar la llum fins al punt que va captar fins a 1 bilió de fotogrames per segon. Alhora, la velocitat en entorns digitals com a la que opera l’especulació en algunes criptomonedes, com és el cas de Polygon, permet fer fins a 7.000 operacions per segon.

Fa temps que les plataformes digitals i les xarxes socials han descobert que el nou or del segle XXI és la retenció de l’usuari enganxant-lo a les xarxes, permetent a les companyies de la tecnovigilància apoderar-se de l’atenció tot fent-nos passar reels de gatets durant hores i hores. I és aquesta fidelitat forçada la que permet l’acumulació de dades en quantitats industrials per vigilar-nos millor tot castigant-nos al seu servei. Companyies com Palantir, Meta o Google estan reconfigurant el concepte de llibertat, ja que el seu objectiu és tenir el màxim de temps els usuaris dins de les seves plataformes per esprémer-nos les dades que els permetin hackejar-nos i així convertir-nos en consumidors submisos, com molt bé s’explica al genial documental El dilema de las redes (Netflix, 2020).

El canibalisme de Cronos amb els seus fills és també l’al·legoria dels nous temps digitals: grans companyies que controlen la tecnologia de l’atenció per mantenir-nos empresonats, mastegant-nos l’ànima, xuclant-nos el nostre temps i reduint la nostra llibertat. Els hem permès que converteixin els nostres clics a les pantalles en predictors del nostre comportament futur. Potser ja toca deixar de ser mesells i resistir aquesta nova oligarquia digital que ens ha venut el metaunivers com el paradís. Potser va sent hora que la mirada de temor de Saturn la veiem en els ulls de Musk, Bezos, Zuckerberg, Altman i Thiel, no creieu?