Una forma de deshumanització

No hi ha dubte que la telefonia mòbil ens ha portat avantatges i comoditats, però, com totes les coses, cal una certa dosi de prudència i una cura especial per a fer-ne ús, perquè no tot està bé a tot arreu i tothora, atès que moltes vegades qui parla per telèfon al carrer, en una botiga o a l’autobús, al mateix temps, i sense cap justificació, està pregonant coses que, habitualment, formen part de la vida privada de les persones.

Més d’una vegada he passat vergonya sentint parlar algú al meu costat, però l’altre dia la conversa que arribava a les meves orelles tenia un contingut que al principi em va sorprendre i, després, em va deixar molt preocupat.

Una noia jove comentava amb algú altre que ara menjava més perquè alimentava el cigronet que porta dintre.

Em va costar, però de les seves paraules vaig deduir que estava embarassada de poc temps, en les primeres setmanes de la gestació, que algú li ha dit que la criatura que porta dintre seu és de la mida d’un cigró i que, tal com avanci l’embaràs, anirà creixent, i que per això li cal una sobrealimentació.

No vaig sentir més. No m’interessava, però després em va venir la preocupació pensant que identificar, repetidament, un embrió en la primera fase de gestació amb un cigró comporta deshumanitzar-lo, convertir-lo en una cosa diferent que ja no és una persona.

Potser estic equivocat, i em precipito al treure aquesta conclusió, però la meva percepció és que aquella noia no manifestava tenir consciència que portava un nen (o una nena) al seu interior, que s’estava formant, sinó que portava una cosa petita, d’una grandària semblant a la d’un cigró que calia alimentar per a fer-lo créixer.

Algú em dirà que la comparació cal interpretar-la com una forma tendra i afectuosa de referir-se a l’embrió. Potser sí, caldria aturar-se i veure amb més profunditat quin és el comportament de la persona que, com he dit, un dia va passar fugaçment pel meu costat. Però no hi ha dubte que la vida està feta de petits gestos i de petites accions, i que si hom reitera la identificació d’un embrió amb un cigró, o amb qualsevol altra fruita o objecte, al mateix temps, i de manera inconscient, l’està despersonalitzant.

Quan hom transita per aquest pendent de despersonalitzar també deshumanitza, i a partir d’aquest moment ja no veiem vida humana en les diferents etapes de la gestació. Quan veiem un embrió com una fruita o una verdura, li hem perdut el respecte, i deixem de pensar que tingui vida humana, obrint un camí que no sabem cap on ens pot portar. Algú pensarà que se’n pot servir; d’altres, que no té valor.

No podem permetre que arrelin expressions i comportaments que ignorin l’essència de la persona, i la dignitat que li és inherent. Al meu entendre, per a evitar expressions com la comentada, cal centrar la qüestió i començar per recordar la definició que ens va deixar escrita el TC, ja fa basant temps, en la sentència 53/85, d’11 d’abril, que diu que “la vida humana és un devenir (un transformar-se), un procés que comença amb la gestació, durant el qual una realitat biològica va prenent forma corpòria i sensitivament humana, que acaba en la mort”.