Ser de bona pasta

La vida cristiana, segons el meu humil parer, es construeix de moltes maneres, però no totes funcionen de la mateixa manera. M’explico. De vegades ens recolzem en arguments deduïts, és a dir, generats a partir de grans principis. En altres ocasions, ens movem amb criteris que provenen del món de les intuïcions, és a dir, que són producte d’una experiència personal. Els grans ideals existeixen, com també les vivències personals, que acaben tenint un lloc molt rellevant, i vindrien a validar allò tan inqüestionable que diria: “El que a mi em va bé, m’ho quedo.”