Cinquanta anys fent l’imbècil

Arreu: més pensament crític, memòria històrica, recursos i reduir ràtios pro integració digna.El gener del 2025 vaig denunciar, a través d’aquest mitjà, els “50 anys sense Franco i sense democràcia plena”. Així mateix ho titulava, amb aquest oxímoron de dos termes oposats (o és democràcia o no ho és; ni plena ni buida!). Res de res d’“España: 50 años en libertad”, el lema oficial, en castellà, de la campanya engegada, ara ha fet un any, pel govern espanyol, i que anava “plena” d’activitats commemoratives ací i allà, i que també continuarà durant aquest 2026, sobre “memòria democràtica”. Tota una farsa, aquesta enèsima propaganda del “gobierno más progresista de la historia”, que només és fum i més fum afegit, de: “poder opinar” (“Dije en su día que la justícia es un cachondeo y me reafirmo; ahora es peor”, com corroborà l’alcalde de Jerez de la Frontera, primer el 1985 i després el 2024); “poder creer” (com l’incompliment de l’acord de Brussel·les del 2023 entre Junts i PSOE per resoldre políticament el conflicte històric amb l’Estat espanyol: dret d’autodeterminació, amnistia, participació directa a Europa, català oficial a la UE, actualització balances fiscals, concert econòmic estil basc o pacte de finançament singular per Catalunya acordat amb ERC el 2024 i retardat per al 2025); “poder operarte sin tener un seguro privado” (la salut dels catalans/es depèn de l’infrafinançament català i la usura del fons de crèdit, FLA; pobres dels qui no tenen assegurança privada perquè les llistes d’espera quirúrgica superen els 90 dies i arriben a més d’un any); “poder ser monàrquica o republicana” (imposició de la monarquia des del franquisme 1969; repressió i empresonament per manca de llibertat d’expressió, cas Pablo Hasél des del 2021 o Valtònyc en exili més de 5 anys); ni dret de manifestació pacífica, sinó acusats de rebel·lió, sedició i terrorisme els dissidents catalans com MHP Puigdemont pel dret a decidir la República Catalana Independent, referèndum d’autodeterminació de l’1-O i DUI del 27-O-2017 aprovada pel Parlament català); “poder frenar el odio” (recordar “a por ellos”: cinc segles de repressió de l’idioma català, gairebé genocidi franquista, sentència TSJC 2025, judicialització de la política, empresonament per rebel·lió i sedició, repressió policial de l’1-O, discurs parcial Felip VI 3-O, clavegueram CNI i espionatge Catalangate segons TJUE 2023); “poder llegar en patera y que tu hijo juegue en la selección española” (i els que no, milers ofegats al mar, 400 migrants dormint al ras a Badalona en temps de Nadal, sense alternativa habitacional municipal); “poder ser nacionalista” (només espanyolista); “poder cuestionar la información” (més aviat desinformació d’institucions i mitjans); poder qüestionar els poderosos, poder lluitar, poder voler, poder ser. “La democracia es tu poder. Defiéndela”. Quina fal·làcia ad populum! Tot continua sent una precampanya preelectoral espanyolista i socialista cap a les eleccions generals 2026 i autonòmiques, com a Extremadura, amb pitjors resultats del que estava previst pels socialistes. Dit d’una altra manera, una altra blanquejada més de la transició postfranquista o transacció pseudodemocràtica, més des del neofranquisme que cap a la democràcia. Se’ns pixen al cap i diuen que plou! Contra tot imperialisme i opressió, a favor de Pau, Justícia, Amnistia, Solidaritat i Llibertat pels pobles oprimits. Bon any 2026! Salut!