Recuperar el sentit de governar

Vivim un moment estrany, gairebé paradoxal. Mai com ara havíem tingut tants instruments per governar, planificar o decidir, i alhora mai com ara la sensació de bloqueig i impotència democràtica havia estat tan present. Els mecanismes que haurien de permetre transformar la realitat s’han convertit en murs que la contenen. I això, dit planerament, és una anomalia democràtica.Sempre hem entès que la democràcia consisteix a votar, a triar amb el nostre vot qui ens ha de governar. Però aquest acte només té sentit si aquell a qui votem pot exercir realment la seva responsabilitat. Si el governant no pot governar, si la decisió política queda segrestada per una estructura tecnocràtica o administrativa que actua com un filtre de la voluntat popular, aleshores la democràcia es buida de contingut i el vot esdevé un ritual més que una eina de canvi.En els darrers anys, el sistema institucional i administratiu ha anat aixecant capes i més capes de control, supervisió, informes i procediments que, en lloc de garantir més transparència o seguretat jurídica, han acabat generant paràlisi. Això no és només un problema de gestió. És un problema de democràcia. Si les decisions legítimes que prenen els òrgans escollits per la ciutadania no poden executar-se per culpa d’un entramat normatiu i administratiu que ho dificulta, aleshores el poder polític ja no és sobirà: és tutelat.En aquest escenari, el món local –ajuntaments, consells comarcals, diputacions– és on més clarament s’evidencia la fractura entre la voluntat de fer i la capacitat real de fer. Els municipis són el primer espai de democràcia real, la porta d’entrada de la ciutadania a l’administració, el lloc on les decisions es toquen amb les mans. Quan un ajuntament no pot actuar, tot el sistema tremola.Per això, recuperar la força dels governs municipals no és una reivindicació corporativa, és una necessitat de país. Cal una nova aliança entre la política i l’administració, en què la norma torni a estar al servei de la gent i no a l’inrevés. Hem d’atrevir-nos a simplificar, a delegar, a confiar en els governs locals i els electes perquè facin la seva feina amb responsabilitat, però també amb llibertat.Entre el desencís i la responsabilitat és comprensible que molta gent visqui amb desafecció el debat polític. Veuen promeses que no s’acompleixen, projectes que s’encallen, governs que es miren el melic mentre els problemes creixen. I aquí és on el populisme troba terreny fèrtil: en el desencís, en la sensació que res no canvia. Però el populisme no millora res; només alimenta el caos i el soroll.Per això cal reivindicar la política com a espai de responsabilitat i de reforma, no de resignació. No podem continuar amagant-nos darrere de les lleis per justificar la inacció. Si una llei no funciona, s’ha de canviar. Si un procediment bloqueja, s’ha de simplificar. Si un sistema ofega, s’ha de reformar. És aquí on els polítics hem de fer la nostra feina.Necessitem lideratges clars, valents, que tornin a posar l’accent en el servei públic i en la confiança. El lideratge d’avui no pot ser el del soroll ni la confrontació, sinó el del rigor, la credibilitat i la capacitat de proposar solucions. El bon govern és el que genera marcs de confiança on l’administració acompanya, no paralitza.El repte és majúscul, però no inabastable. Cal una política que torni a tenir sentit, una administració que torni a ser útil i una ciutadania que torni a creure que el seu vot serveix d’alguna cosa. No hi ha democràcia forta sense governança eficaç, ni política amb sentit sense capacitat d’actuar.En definitiva, recuperar el sentit de governar. Hem d’assumir que governar és decidir i executar, no només gestionar l’existent. Si la política renuncia a aquesta funció, el sistema s’apaga. Si, en canvi, la recupera, pot tornar a ser motor de progrés i cohesió.